Del silenci

M’endinso en les profunditats interiors. Ui, què hi veig? Un esclat de colors que giravolten, formant espirals, cercles, formes inversemblants. Intento parar l’orella i no sento res. Només silenci. Absolut. Em concentro en el blau per a passar al vermell, d’aquest al taronja, al verd, al lila. M’embolcallen i dansem en el silenci, que ja no és sepulcral. El nostre ball, mica en mica, posa banda sonora, cada color m’indica un nou camí, un nou jo, un nou aprendre, un nou demà. I em deixo seduir pels instants, senzillament per la vida...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís