Del silenci

M’endinso en les profunditats interiors. Ui, què hi veig? Un esclat de colors que giravolten, formant espirals, cercles, formes inversemblants. Intento parar l’orella i no sento res. Només silenci. Absolut. Em concentro en el blau per a passar al vermell, d’aquest al taronja, al verd, al lila. M’embolcallen i dansem en el silenci, que ja no és sepulcral. El nostre ball, mica en mica, posa banda sonora, cada color m’indica un nou camí, un nou jo, un nou aprendre, un nou demà. I em deixo seduir pels instants, senzillament per la vida...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)