L'últim patriarca

Recentment he llegit “L’últim patriarca” de l’escriptora Najat El Hachmi, premi Ramon Llull. Una novel·la que parla d’una altra cultura diferent a la nostra, la marroquina. Un llibre que parla de la rebel·lió d’una jove contra l’ordre establert per la seva cultura, una noia que no es resigna a viure el destí que li han marcat. Una lluita contra ella mateixa, contra la seva família, contra la seva cultura de naixement, contra el món. Una superació personal, una manera d’enfrontar-se a la vida i construir el futur que la protagonista vol viure. Buscar el perquè de la seva història familiar i particular, buscar en el passat per entendre el present i no resignar-se al futur...
Un llibre totalment recomanable!
(Deixo la lletra d’una cançó de Feliu Ventura, Per tornar a començar, amb la qual el llibre m’ha fet pensar...)
PER TORNAR A COMENÇAR
Naix el camí

En els meus passos
Quan un pas més
Sempre és un pas menys
I en el camí

No hi ha parades
Quan un pas sempre
Alimenta el següent
Per tornar a començar.
Sóc al volant

D’aquesta història
Si la memòria
Em permet arribar
Per on jo vaig

No hi ha peatges
Si l’equipatge
És un món per somniar
Per tornar a començar.
Junts són tan grans

Els nostres passos
Que arribarem
I anirem més enllà
Prenem només

L’indispensable
És molt probable
Que no ens calga més
Per tornar a començar

Per tornar a començar
I no et resignes al final

Si saps que es pot anar enllà:
I sempre es pot anar enllà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís