Calor

Uns dies de calor asfixiant. Matí ple de llum, tanta que em cega. El sol imponent va alçant-se fins arribar al seu zenit. Lentament davalla fins amagar-se darrere algun que altre núvol perdut, deixant tènues i perfilats fils de claror. Finalment, l’amiga lluna el captiva i se’n va a deixar una miqueta d’escalfor als continents del sud. I mentrestant cantem que fa calor, que volem nedar en pilotes, que ens volem estimar...
Bon estiu i bona calor!

Fa calor (Antònia Font)
Consider que en principi no és sa plàstica

D'un detall que es manifesta en superfície

lo que demostra que una corba és massa dràstica

per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica

per menjar-se un problemet tan específic

d'un mal dia en què un excés de confiança

va fer caure credibilitats i bicis.

Consider que en principi no és sa nàutica

d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,

i que navega amb alegria i molta pràctica

i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou elàstica

per menjar un clamaret amb gust de sípia,

d'un mal dia en què un excés de matemàtiques

va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,

què tal si encetam una síndria,

què tal si me dius que m'estimes

durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,

què tal si nedam en pilotes,

què tal si deixam que sa parra

devalli es termòmetres a vint-i-cinc (graus)