Calor

Uns dies de calor asfixiant. Matí ple de llum, tanta que em cega. El sol imponent va alçant-se fins arribar al seu zenit. Lentament davalla fins amagar-se darrere algun que altre núvol perdut, deixant tènues i perfilats fils de claror. Finalment, l’amiga lluna el captiva i se’n va a deixar una miqueta d’escalfor als continents del sud. I mentrestant cantem que fa calor, que volem nedar en pilotes, que ens volem estimar...
Bon estiu i bona calor!


Fa calor (Antònia Font)
Consider que en principi no és sa plàstica
D'un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.
Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d'un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.
Consider que en principi no és sa nàutica
d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.
Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un clamaret amb gust de sípia,
d'un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.
Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc (graus)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís