evita

Els inicis d’una relació sempre són difícils, ja ho sé, en sóc ben conscient. Encara recordo la primera vegada que et vaig veure, en un aparador de la ciutat. Tota esvelta, bella, acompanyada de la teva germana bessona, idèntica a tu! Em vas seduir, corprendre, amb la teva forma de ser i el teu esclat de colors. Em costà algun que altre euro poder-te conquistar (i ho vaig fer ben de gust!); de seguida començàrem una relació, sempre amb la teva bessona fent-nos costat. Ens hem hagut d’adaptar l’un a l’altre; ara cedeixo jo, ara m’acoblo i m’adapto jo a tu. I així ja portem un parell de mesos. Et cuido diàriament, però estem estancats. Ja sé que tens por a fer-me mal, i que cada nou jorn fas un esforç perquè no hi hagi friccions entre nosaltres. Però tu també saps que hi poso de la meva part; et deixo respirar quan crec que la pressió pot amb tu i deixo uns dies de descans al nostre estrany lligam a fi d’evitar el nostre divorci. Procuro ajudar-te tot posant pegats a on crec que el nostr...

Aquesta setmana sortia a la premsa un informe d'Aministia Internacional que altertava sobre la vulneració flagrant dels Drets Humans més bàsics (1era generació dels Drets Humans). Arreu del món, malauradament, cada dia algun d'aquests drets és vilment obviat. Deixo aquí la llista d'aquests drets, que tan de bo esdevinguin un estàndard i no es vulnerin mai més. Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica. Tot individu té dret a la vida , a la llibertat i a la seguretat jurídica. Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets. Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud. Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral. Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar l...

Sí, per fi plou! Fina capa de pluja que davalla del cel, ennegrint els carrers, les valls i les muntanyes. Acceleració i les gotetes es transformen en doll; i segons el capritx dels núvols, pedregada. Olor a tempir, verds més intensos que mai, colors que juguen a cuit i a amagar amb les gotetes que els fan companyia. I darrere de la grisor apareix imponent l’arc de Sant Martí: lila, verd, vermell, rosa, taronja... tots els colors es confonen per gaudi dels observadors. Sí, per fi plou, per fi el concert orquestral de les gotetes m’acompanya en la letargia somnolent, el fangueig m’embruta les bambes i els camals mullats són companys diaris de camí. Plou!

Dies enrere, buscant una fotesa per internet vaig anar a para la pàgina web de Pere Guisset, un escriptor nord-català. I em va impressionar la seva obra, en forma de contes i poemes. Aquí us deixo un petit tast en forma de poema, emocionant i que m’ha arribat, per molt tòpic que sembli, al fons del cor, Catalunya. CATALUNYA Senyora excuseu'm, Si vós hé contrariat, Senyora excuseu'm, Si la vostra parla he esgarrinxat ! No pensava fer res de mal, Del fet sigueu segura, I ja us puc dir ara tant es val, Heu estat sempre per a mi, Una rosa rara, Espallida sobre el meu camí, Es per això que no hé comprès encara, Per què, sovint, contra mi, vós enfadeu ! De vostè sóc enamorat, No em mereixo cregueu, De vostè ésser excomunicat ! Per favor senyora excuseu'm Si vós he contrariat, Senyora excuseu'm, Perquè mi, vós he sempre estimat ! Ja mainatge, ple d'afecció, Vós admirava, vostè és tant bonica !I siguent minyó, Heu estat per mi, la més bella, l'única ! Es vostè senyo...

Dissabte de Patum. Berga, sota un cel amenaçant tempesta, està de festa. Carrers plens de gent, comparsa vers la plaça Sant Pere, gegant i guites dansant sense parar. Ulls encesos de festa, barreja de mà en mà. I la plaça de Sant Peres s'omple de tirabols ballats per foravilers i autòctons. Empentes, suor i la màgia que traspúa per tot arreu. Peus adolorits, però no el suficient com per no ballar frenètics els ritmes d'Obrint Pas. La pluja tènue també vol participar de la festa, però ben aviat entén que avui no és el seu dia. I al meu costat, els meus amics, la meva gent, les mirades de complicitat, sentiment immens, espurnes de felicitat em salten del cos. Moments que voldria perpetuar... Així vaig viure la màgia de la Patum! Una preciosa cançó de Brams, ambientada en la Patum, "L'últim tirabol" http://www.youtube.com/watch?v=_yS3o_tjNU4

Demà la selecció catalana jugarà un nou partit, que malauradament, encara no és oficial. S’enfrontarà a l’Argentina, en un duel que promet ser apassionant. La selecció catalana té potencial suficient per a poder competir oficialment, només hi ha l’obstacle d’un estat imperialista que ho evita. Tan de bo que aquest sigui l’últim post que hagi d’escriure anunciant un partit no oficial de la selecció del meu país, i que el proper que escrigui sobre el tema sigui per celebrar que podem jugar un partit oficial! Visca Catalunya lliure! Visca la Selecció!

Avui, al cor de Catalunya, a Berga, la Patum, tradició ancestral declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, lluirà amb tota la seva màgia. Els timbals, l’Àliga, els cavallets, les guites, etc. es faran els amos de la plaça de Sant Pere, mentre la gent ballarà embaladida els tirabols. I tot es tornarà màgia, tot es tornarà fum, cel infern es confondran, silenci i disbauxa s’esbatussaran. Sentiments amagats durant un any esclataran sense aturador per viure la màgia de la Patum! Vols venir a ballar un tirabol? http://www.lapatum.cat/

Gairebé cada dia al migdia, de camí cap a casa em trobo un grup de professors i professores d’una escola d’educació especials envoltats d’infants diferents. A vegades cares absents, altres amb cadires de rodes, altres agafats de la mà dels mestres o entre ells. Reconec que cada dia se m’encongeix i entendreix el cor. La valentia dels mestres i la il·lusió per fer feliços a aquests infants, les seves mirades innocents, els seus somriures francs, un estímul per continuar saltant les meves minses dificultats diàries. I me n’adono de com en sóc d’afortunada amb la vida que tinc. Parafrasejant la Violeta Parra, “Gracias a la vida que me ha dado tanto”. http://www.youtube.com/watch?v=WyOJ-A5iv5I

Aquests dies hi ha una gran catàstrofe humanitària en aquests dos països asiàtics. La natura indomable ha fet de les seves, arrasant el que ha trobat al seu pas. Imatges tristes, famílies trencades, tristesa que ho amara tot. A Birmània l’ajuda humanitària arriba amb comptagotes, no se sap gaire informació, ja que la dictadura militar és desgraciadament un mur infranquejable. I a la Xina, tres quarts del mateix. Tan de bo ben aviat surti el sol per a tota la gent que pateix aquests dies en aquests dos indrets del nostre planeta. Una abraçada i molta força per a totes elles i ells.

NIT DE FESTA Cervesa, porro, concert. I si hi ha sort, polvet. Amistat, amor, seducció, Ulls de gata en la foscor. Cigarret, somriure i ratafia, I els estels fent de guia. El conductor serà l’abstemi, L’alegria dels companys, el millor premi. En una nit de festa qualsevol, Cadascú pot arrencar el vol, Vivint l’instant; sempre somiant.

Crac! Crac! Osti, què és aquest soroll tant estrany? Poof, poof, poof! Merda! Que això es para! Noo! I a més amenaça tempesta aquest cel tan ennegrit. Ui, m’hauré d’apartar una mica, que aquí enmig de la carretera estic molt mal situada. Cop de volant i a la vorera! Quin ensurt, ja està. Tranquil·la, va, ment clara i ordena la seqüència d’actuació: surto, em poso l’armilla fosforescent, disposo correctament els triangles ( a quan era de distància...?) i truco a la grua. Dit i fet. Posaré algun CD que em tranquil·litzi, menys mal que la ràdio encara funciona i podré distreure’m una mica. Una altra reparació, a veure quan em costarà aquesta, que a final de mes no em podré permetre el capritxet de la visita al sex shop per a comprar-me aquell vibrador de color vermell que vaig veure l’altre dia! El mòbil em sona; és el de la grua, que no se sap situar al mapa a on hi ha el meu cotxe en pana. Més paciència, però els nervis em corsequen l’estómac. Arribaré tard a la reunió de feina...Ai, qu...

Feia molts anys que no veia a la Isabel. És una noia que vivia unes cases més amunt del despatx a on treballava ma mare. La Isabel és disminuïda psíquica, però un àngel, sempre amb el somriure entre els llavis. Sempre ajudava a sa mare quan anaven a comprar al supermercat, sempre somreia i et desitjava bon dia, malgrat les cruel burles que a vegades alguns infants són capaços d’infringir... Jo he crescut, i ella també. I aquests dies la vida m’ha regalat poder tornar a veure el seu somriure mentre treballa amb els seus companys de taller. Isabel, una abraçada molt forta i continua regalant tendresa amb les teves rialles!

Girona, la ciutat immortal que enguany celebra el bicentenari de la Guerra del Francès, està guarnida. Tots els colors de l’arc de Sant Martí la poblen, amagats dintre dels pètals de múltiples varietats de flors i arbres. Patis, carrerons, llocs llegendaris amb innombrables històries viscudes entre parets, estan de festa. L’olor es contagia, els colors t’impregnen el cor perquè no sigui únicament poblat de negre. Benvinguts al paradís, benvinguts a la màgia de la natura, benvinguts a l’indescriptible i màgic temps de flors!

Des de fa uns dies la Selecció Catalana de Bitlles ja és oficial! Mai he estat una gran aficionada a aquest esport, però és divertit per entretenir-s’hi! I amb les bitlles ja hem obert un nou camí vers l’oficialitat de les seleccions esportives del nostre país. Ha estat un camí llarg, però amb paciència i sense defalliment s’ha aconseguit. Endavant amb la selecció de bitlles de Catalunya! I endavant amb totes les altres seleccions! I parafrasejant un cop més la frase d’Obrint Pas, la victòria ens sorprendrà si la continuem buscant!

TEMPS Amic fidel, Enemic acèrrim. Esperant que arribis, Desitjant que marxis. A voltes et cerco; tu t’amagues, fugisser. D’altres t’odio, Però t’entestes a quedar-te. Estimar-te i detestar-te, Eterna controvèrsia. Però tu, imponent marques impertèrrit el pas del temps.

Estellés em té el cor robat, ja ho he comentat altres vegades. Avui deixo un petit poema-conte, deliciosa -amarga manera d'explicar la vida a un nen del veïnat. LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT I llavors, Déu li va donar la Vida a l'home, i era tan bella i delicada que l'home no sabia què fer amb ella i sols era feliç dormint. Al dematí, però, tornava la congoixa i li venia aquell desig enorme de plorar, i duia als seus braços la Vida com qui duu un nen de bolquers, com qui duu un setrill de nitroglicerina... De vegades la duia com si fos un real i volia amostrar-la, però tots en tenien i no li feien cas, i callava, tristíssim... ¿Ja t'has menjat el berenar? Vicent Andrés Estellés

Planúria vigilada per muntanyes. Indòmit i silent un petit rierol, després de banyar penya-segats mil·lenaris, esquerda la plana de vinyes que més tard, després d’un llarg repòs, oferiran el vi que omplirà cossos ardents i cossos adormits. Ocells cercant tempesta o serenitat, vols nupcials o vols irreals. Castell enrunat, altre temps majestuós. Xiscles d’infants, jocs, tot sota l’atenta mirada de l’astre rei... I amagats darrere els matolls, l’home de Talteüll i la seva família, igual com els cérvols i les cabres, observen encuriosits aquesta estampa d’un dia de primavera de 2008...

Divendres passat vaig visitar el camp d’Argelers. Ja feia temps que hi volia anar. En aquella tranquil·la arena, avui acollidora de centenars de cossos àvids de banys de mar, de sol i de relax, s’hi amaga el patiment de milers de persones que van perdre-ho tot per una guerra estúpida i cruenta. I em vaig emocionar, vaig quedar obnubilada per l’energia de patiment que s’hi desprèn, per la memòria de tants infants i no tant infants que van perdre la il·lusió i en molts casos la vida. Aixafada per una història que sembla molt llunyana però que molts dels nostres àvies i avis van viure en pròpia carn; i trista de veure que en molts llocs del planeta tota la tristesa hi dolor allí latents es repeteixen incessantment. I desesperançada de veure que no n’ aprenem de les coses dolentes del passat...

“ La platja d’Argelers va conèixer aquí un dels períodes més tràgics de la seva història. Durant l’hivern de 1939, les autoritats franceses van instal.lar d’urgència, arran de sorra, un camp destinat a acollir els milers de refugiats republicans espanyols que fugien de la guerra civil i el règim militar de Franco pels colls pirinencs. Homes, dones i mainada, desproveïts de qualsevol cosa, foren dirigits cap al litoral i acollits en camps de fortuna i a l’espera de ser evacuats cap a altres zones d’acolliment. Argelers va ser la primera platja que va rebre els exiliats. El camp, ràpidament envoltat amb filferro espinós, s’estenia de l’actual Hotel del Lido al Càmping Rossellonès. Però molt aviat les autoritats, sobrepassades pel nombre de gent que anava arribant, va decidir d’endegar altres camps a la sorra de Sant Cebrià del Rosselló i el Bacarès. Avui, les residències i les cases han substituït les barraques i no queda cap rastre del Camp. Tan sols el monument erigit a l’alçada de l’”...

En Franki fa dies que no dorm a casa. I no perquè estigui de vacances. I no perquè no vulgui. En Franki està segrestat pel sistema judicial espanyol, que l’acusa de voler despenjar (i segons aquest mateix anacrònic sistema judicial també d’ultratjar) una bandera espanyola durant una cercavila durant la Festa Major de Terrassa del 2002. El fiscal li demana gairebé tres anys de presó. I en Franki nega i torna a negar els fets dels qual se l’acusa. I jo me’l crec, li dono tot el meu suport. Estic tipa que es vulgui criminalitzar la cerca pacífica de la llibertat sota el pretext d’ultratjar un tros de drap, llegat d’un règim franquista que encara no ha desaparegut. Franki, et volem a casa, s’ha acabat callar, s’ha acabat abaixar el cap i deixar-nos trepitjar per mentides! Endavant amb la lluita, pacífica, per la llibertat d’expressió i la llibertat de la nostra terra!

Avui és el dia internacional del treball. Simplement, que no decaigui la lluita per un treball digne per a totes i tots, perquè puguem construir amb el nostre esforç una societat per tothom, sense precarietat, una societat justa i solidària. Pel treball, pels treballadors, per les treballadores, una forta abraçada i que no decaigui la lluita per aconseguir del nostre planeta un lloc millor! Una forta abraçada!