evita

Suposo que són els aires de primavera que em fan estar més sensible i atenta que mai... Em vénen moltes ganes de retrobar-me amb els llocs de la meva infantesa i de la meva adolescència, tornar-hi a congenir com ho havia fet fa uns anys. Passejar per camins i dreceres perduts en els viaranys de la meva memòria, recuperar paisatges oblidats i que continuen intactes, mentre que d'altres estan totalment canviats. Embaladir-me amb elements que fins no fa gaire em passaven totalment desaparcebuts. Temps de canvi, temps de rebrotar com feia anys que no ho feia, temps de tornar-me a fondre amb la meva terra i amb el meu passat. I que per molts anys ho pugui continuar fent, que la vida em continuiï fent aquest regal!  

Altra volta ha passat un any. I ja tornem a ser 1 de maig, en plena primavera...i en plena lluita! Cada vegada hi ha més gent que està en situació laboral precària o pitjor, que no troben feina per molt que la busquin... I els governs corruptes només s'esforcen per ajudar als bancs tot ofegant la població amb retallades més que salvatges. I per no parlar d'alguns sindicats, que es venen a la patronal a les primeres de canvi...Avui se celebra el dia dels treballadors i cal, més que mai, que sigui un dia de proclames contra les retallades i contra la corrupció. Es poden fer les coses de manera molt diferent. Primer les persones i no el capitalisme, primer rescatar persones, oferir-los feina i no salvaguardar la butxaca dels bancs, dels lladres del segle XXI. Avui és el nostre dia, el de les treballadores i els treballadors, que no ens retallin i que se'ns respectin els nostres drets! Visca la classe obrera!!!  

El proppassat 18 d'abril vaig tenir el plaer d'assistir al teatre muncipal de Girona a un concert de Cesk Freixas donant veu als invisbiles. Si ja de per si m'agraden les cançons d'en Cesk, encara em va agradar més aquest concert tant i tant especial. I és que allí van sortir a fer sentir la seva veu la gent de la PAH, la plataforma d'afectats per la hipoteca, la gent de l'Oncolliga de Girona i també l'Ateneu Naturalista de Girona. Tots van fer una emocionats parlaments: cal dignitat i justícia en l'habitatge, solidaritat en la malaltia i respecte i protecció del medi ambient. I entremig d'aquestes reivindicacios, el cor Àkan, format per persones immigrades que van cantar cançons de Cesk Freixas. I en aquest moment esdevingué el nus a la gola, l'emoció de veure'ls a ells contents i emocionats, de que els invisibles es fessin visibles. I perquè no es tornin a quedar invisibles. Per dignitat, justícia, memòria històrica, i sobretot perquè s...

Aquesta primavera que tenim és molt verda! I no només pels colors de la natura, sinó també pel color de la PAH, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Estan fent una gran feina per intentar que tota la gent estafada pels bancs no sigui desallotjada de casa seva.. i perquè s'aprovi al Parlament la dació retroactiva del pagament, la paralització dels desallotjaments i perquè hi hagi un lloguer social, entre d'altres. Però aquests amics i salvadors dels bancs que són els del PP, hi votaran en contra. És per aquest motiu que la PAH organitza escarnis pacífics davant de les seus socials d'aquest partit i també davant dels domicilis dels diputats. I per protestar pacíficament contra l'estafa i contra la massacre que han comès els bancs, s'acusa als membres de la PAH de terroristes, quan els vertaders terroristes són els bancs i els qui els salven. Així que endavant amb la #PrimaveraVerda, per un habitatge digne, sí que es pot! I visca l'escarni contra els ve...

Avui, si no hi ha cap imprevist, que espero i desitjo que no, faré una escapadeta a una ciuta ja coneguda però que em va agradar moltíssim i a la qual tinc moltíssimes ganes de tornar: Munic, al sud d'Alemanya. L'anterior vegada que hi vaig ser em va impressionar molt la visita al camp de concentració de Dachaus, una experiència que no oblidaré mai, desgraciadament. Havent vist la barbàrie que allí s'hi va perpetrar, encara es fa més viva la ràbia i el dolor de sentir els testimonis dels últims supervivents d'aquests infames llocs...Sense oblidar tot això, espero que el temps acompanyi i poder gaudir d'uns bons dies a la capital bavaresa!!!  

25 d'abril, un any més. I els que facin falta per commemorar que es va perdre la batalla d'Almansa el 1707. Són molts anys d'ocupació espanyola però no per això ens rendirem. Malauradament, les coses al País Valencià no estan, que diem, molt bé i caldrà molta lluita per canviar-ho. Però la utopia és una manera més de no aturar-nos i continuar. Però no renunciem a construir uns Països Catalans lliures, i per tant, cal mirar endavant i no cometre errors del passat. És l'hora de somniar per tirar endavant, perquè de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó som una nació. I com que ho som, avui també, en part, celebro la diada del meu país!

Cançó del triomf de la nit On l'or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat dolor que no té alba!