La veu dels invisibles

El proppassat 18 d'abril vaig tenir el plaer d'assistir al teatre muncipal de Girona a un concert de Cesk Freixas donant veu als invisbiles. Si ja de per si m'agraden les cançons d'en Cesk, encara em va agradar més aquest concert tant i tant especial. I és que allí van sortir a fer sentir la seva veu la gent de la PAH, la plataforma d'afectats per la hipoteca, la gent de l'Oncolliga de Girona i també l'Ateneu Naturalista de Girona. Tots van fer una emocionats parlaments: cal dignitat i justícia en l'habitatge, solidaritat en la malaltia i respecte i protecció del medi ambient. I entremig d'aquestes reivindicacios, el cor Àkan, format per persones immigrades que van cantar cançons de Cesk Freixas. I en aquest moment esdevingué el nus a la gola, l'emoció de veure'ls a ells contents i emocionats, de que els invisibles es fessin visibles. I perquè no es tornin a quedar invisibles. Per dignitat, justícia, memòria històrica, i sobretot perquè som persones, hem de fer un món més just i solidari. Cada petit pas suma i continuarem caminant perquè un dia la utopia sigui realitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís