Irlanda, dia 2: Dublín-calçada dels Gegants-Belfast-Dublín (25 de març de 2013) (II)




Després de dinar ens dirigim cap al pont de corda de Carrick-a-rede (a Ballintoy) (http://en.wikipedia.org/wiki/Carrick-a-Rede_Rope_Bridge)  des d’on es pot veure Mullaghmore, ja a Escòcia, i també l’illa de Rathlin. Els panells informatius conten que allí hi ha una flora i una fauna gairebé úniques. Realment el guia ens assegura que tenim sort, ja que el dia és molt net i ho divisem de manera ben clara. De totes maneres, degut a les impressionants ratxes de vent (més de 55 milles), el pont està tancat i marxem abans d’hora, ja que el fred és inaguantable. La següent parada del periple pel nord de l’illa, per la zona de Larne, és el poble de  Carnlough (http://en.wikipedia.org/wiki/Carnlough) , a on fem un petit recés. No hi estem gaire i anem ja directament cap a Belfast. La carretera que ens hi mena és impressionant. El guia ens diu que no l’hem feta al matí perquè sol estar glaçada. I no m’estranya, ja que totes les muntanyes estan cobertes per una bona capa de neu. Quina bellesa, quanta tranquil·litat! Un cop a Belfast, ens parem davant de l’ajuntament i fem una volta per la ciutat abans de tornar a enfilar el camí que ens torna a Dublín. La ciutat de Belfast, almenys a la zona del centre, està bastant ben arreglada i el temps acompanya, ni que sigui de forma momentània. Després d’una bona estona de bus, arribem a la capital d’Irlanda i encara tenim temps d’anar a fer un mos, una cervesa negra al PorterHouse (tot escoltant bona música) i ja cap a dormir!!
La fotografia correspon a l'Ajuntament de Belfast

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís