Irlanda, dia 3: Dublín-Limerick-Cliffs de Moher-Burren-Badia de Galway-Dublín (26 de març de 2013) (I)

De nou ens llevem ben aviat a Dublín. A fora encara és fosc; agafem un cafè de camí cap a on hem d’agafar el bus, que ens serveix per escalfar-nos de la frescor que hi ha a fora. Abans d’enfilar-me al bus faig una última foto a la Molly Malone i ja marxem cap a Limerick. El guia-conductor que ens ha tocat avui és molt simpàtic, porta una gorra típicament irlandesa i és un xarlatà incontrolable, a més d’un bon cantant, ja que durant tot el viatge ens delectarà cantant cançons tradicionals irlandeses (i cal dir que ho fa molt bé!!). Ens va explicant una mica la història d’Irlanda, el conflicte amb els anglesos, la problemàtica d’Irlanda del Nord, etc... El noi és molt patriota, irlandès de cap a peus i no s’està de deixar anar pedrades contra els bancs i els banquers, i també contra els anglesos. A nosaltres aprofita per preguntar-nos sobre el procés d’independència a Catalunya i com estan les coses pels nostres verals. Al cap d’una estoneta de viatge ens parem i aprofitem per estirar les cames. No hi estem gaire i ens desviem momentàniament de la ruta per passar per una petit poble, a on el sacerdot es veu que va fer una cerca i va descobrir que feia vuit generacions que un parent de Barack Obama, el president dels EUA, havia nascut en aquest poble, Moneygall (http://en.wikipedia.org/wiki/Moneygall). La veritat és que el poble és realment petit, pràcticament un carrer, però a banda i banda hi ha pals amb les banderes irlandeses i americanes. Es veu que Obama va visitar el poble i va aprofitar per anar a fer una pinta de Guinness a l’únic pub que hi havia en aquell moment al poble (http://www.youtube.com/watch?v=5206QjFWmAk) . Actualment, hi ha fins i tot un pub que es diu “Obama’s café”... El que fa el màrqueting! Espero que brindés amb “slàinte”, la paraula que s’usa en aquella zona per desitjar salut (http://en.wikipedia.org/wiki/Sl%C3%A1inte) , tal i com ens va explicar el guia. També ens va dir una altra frase “típica”: “Poch ma hon” (millor no posar la traducció..). Anem tirant i ja no ens parem fins a la ciutat de Limerick (http://ca.wikipedia.org/wiki/Limerick; http://en.wikipedia.org/wiki/Limerick)  , per on passa el riu Shannon. Tenim temps només de fer-nos algunes fotografies abans de tornar a pujar al bus i marxar.  Veiem de lluny el castell del rei Joan  (http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Rey_Juan_(Limerick)). La veritat és que m’agrada posar els peus a la ciutat, ja que és a on té lloc part de la novel·la de Frank McCourt “Les cendres d’Àngela”, que realment em va captivar. També coneixem uns catalans que viatgen al mateix bus que nosaltres. I ja no ens aturarem fins arribar als penya-segats de Moher (els cliffs de Moher).

La imatge correspon a Limerick