Irlanda, dia 2: Dublín-calçada dels Gegants-Belfast-Dublín (25 de març de 2013) (I)
El segon
dia a l’illa d’Irlanda es lleva ben prest. A les 5 del matí ja estem de peus
enlaire i a punt de marxa. Com que disposem de pocs dies, ens hem decidit a
anar amb un tour organitzat. Marxant de
casa aprofitem per agafar un cafè ben calent i ens dirigim a agafar el bus (http://www.extremeireland.ie/). Ens hi
enfilem i comença l’excursió que ens porta a Irlanda del Nord (http://ca.wikipedia.org/wiki/Irlanda_del_Nord;
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Irlanda_del_Nord
) . Pel camí el paisatge verdós deixa pas a uns camps completament nevats i una
fred que es posa al óssos només de baixar del bus quan ens parem momentàniament
a fer un cafè. Com que estem en zona anglesa, només podem pagar amb targeta,
car no portem lliures angleses. Tira que tiraràs passem pels afores de Belfast,
una ciutat a on abunden les banderes angleses, però també irlandeses. La
història d’aquesta zona de l’illa és bastant convulsa i actualment hi ha una
part que busca la reunificació de tota l’illa, mentre que una altra part dels
ciutadans vol continuar pertanyent al Regne Unit. La història és llarga i
costeruda. La ciutat és bastant industrial, però també es veu grisa, almenys
aquesta és la primera impressió que en tinc. A la ciutat de Derry, també a Irlanda
del Nord, ocorregué el Bloody Sunday (http://ca.wikipedia.org/wiki/Diumenge_Sagnant_(1972))
, que fins i tot va inspirar una cançó d’U2. El 1972 uns ciutadans es
manifestaven contra la llei que permetia l’empresonament sense justificació de
sospitosos de pertànyer a l’IRA (http://ca.wikipedia.org/wiki/IRA)
, l’exèrcit republicà irlandès, que advoca per la reunificació de tota l’illa,
van ser tirotejats per soldats britànics. Totes aquestes històries ens les va
explicant el guia, que alhora fa de conductor del bus. També conta que
actualment a Irlanda del Nord hi ha gent que vol continuar essent britànica,
altres irlandesos i una creixent majoria que tant li és, i que podria acabar
comportant l’aparició d’una tercera nació. Actualment a l’ajuntament de Belfast
hi manen els republicans i han aconseguit treure la bandera anglesa de
l’ajuntament, però onejarà per l’aniversari dels membres de la corona anglesa,
per exemple...
La
història conta que el rei Guillem d’Orange va aconseguir fer-se amb aquestes
terres i per això el 12 de juliol hi ha les desfilades dels “Orange”, els
anglesos, que són unionistes i es veu que són descendents dels escocesos amb
els quals els anglesos van repoblar aquesta zona. Abans hi solia haver molts
problemes durant les desfilades, però actualment cada vegada n’hi ha menys. Un
altre tema que diferencia les dues comunitats és la religió, ja que els
anglesos són protestants i els irlandesos, catòlics, fervents devots de Sant
Patrici (el trèvol típic d’Irlanda significa Déu, Jesús i l’Esperit Sant). Finalment, la bandera irlandesa actual vol
tenir en compte la comunitat anglesa (el color taronja), la pau (el blanc) i el
verd (els irlandesos). Per a més informació sobre la història d’Irlanda, aquí
ho explica molt bé: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Irlanda
.
El bus
continua el seu trajecte, passem per davant de molts monuments en runes, molts
al costat del mar i continuem l’excursió cap a la zona de la Calçada dels
Gegants (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ada_del_Gegant;
http://en.wikipedia.org/wiki/Giant%27s_Causeway)
. Sobre la formació d’aquest bell indret hi ha la següent llegenda (extreta de
la viquipèdia, però contada de forma molt semblant pel guia): “La llegenda conta
que el gegant Fionn mac Cumhaill (Finn
McCool, en anglès) va construir la calçada per a creuar cap a Escòcia i
lluitar contra el seu homòleg escocès Benandonner. Una versió de la llegenda
conta que Fionn mac Cumhaill es va adormir abans de creuar el pont. Com que no
arribava, Benandonner, que era molt més gran que ell, va decidir venir a
buscar-lo. Per tal de protegir Fionn, la seva muller Oonagh el va abrigar amb
una manta mentre dormia i va fingir que es tractava del fill de Fionn (una
variant de la llegenda diu que Fionn va fugir en veure l'enorme grandària de
Benandonner i va demanar la seva muller que el disfressés com si fora un nadó).
En ambdues versions, quan Benandonner va descobrir la grandària del 'nen', va
imaginar-se que Fionn, el pare d'una criatura tan gran, havia de ser realment
gegantesc, de manera que va fugir terriblement espantat, i va destruir la
calçada per a que Fionn no pogués seguir-lo.
Un altra variació del conte diu que Oonagh
va pintar una pedra per a fer-la semblar un filet de carn i li va donar a
Benandonner, mentre que al 'nen' (Fionn) li donava un filet normal. Quan
Benandonner va veure la facilitat amb la que el nen es menjava el tall de carn,
va arrencar a córrer, destruint també la calçada.
La llegenda de la calçada es corrobora
geològicament pel fet de què hi existeixen formacions basàltiques similars
(creades per la mateixa erupció volcànica) a un lloc anomenat la Cova de Fingal a l'illa
escocesa d'Staffa.”
Un cop arribem allí baixem
a peu fins arran d’aigua. Mica en mica para el vent i podem gaudir més de
l’espectacle natural que allí s’ofereix. Hi ha un munt de columnes basàltiques
i també el temps ha fet que s’observin formes curioses com ara un orgue o bé un
camell. Ens passem una bona estona contemplant la perfecció del caos d’aquell
paisatge i finalment ja marxem. Realment és impressionant com n’és de sàvia la
natura! La propera parada és per dinar en un petit poblet no molt lluny de la
calçada dels gegants. Mentre hi anem passant contemplem l’espectacular paisatge (continuarà)...
La imatge és de la calçada dels Gegants
Comentaris