Intercanvi d'impressions (un conte)



Tinc la sort de tenir una parella amb la ment ben oberta, com la meva. Ens agrada gaudir de la vida, dels plaers, d’estimar-nos, de viatjar, de sentir-nos lliures. Fa anys que estem junts i juro i perjuro que ens estimem com el primer dia. Ens hem tatuat el cos amb milions de petons, ens coneixem fins i tot els replecs més íntims i gaudim dels nostres cossos quan ens plau. Tot i que sobrepassem de poc la trentena, portem més de mitja vida junts. Per no caure en la rutina, fa temps que vam decidir que deixaríem la gelosia ben tancada al calaix dels mals endreços i ens donaríem llibertat per tastar altres cossos i després compartiríem impressions. Així ho hem anat fent durant una bona colla d’anys i un dia en ple frenesí, se’ns va acudir fer estadística sobre olors i gustos. La qüestió era saber quin gust ens recordaven els fluids sexuals dels nostres amants. Ens vam fer un bon panxot de riure quan ho vam planejar. Ens donàvem un any de temps, a on cadascú havia d’anar apuntant els amants que havia tingut i quin gust i/o olor li recordava el semen o els fluids femenins. I així ho vam fer.  Fa quinze dies la meva estimada i jo vam preparar un bon sopar, un bon vi i moltes ganes de compartir confidències i passar la nit fent l’amor salvatgement. Després de sopar i ja entonats vam treure les respectives estadístiques sobre fluids sexuals masculins i femenins que havíem fet durant els darrers 12 mesos. Ens vam sortejar a pedra/paper/tisora quin seria el primer que iniciaria el relat. Vaig guanyar jo i vaig treure la llista que constava de 8 noms. Amb la Cristina no vam arribar a penetració, ja que estàvem a l’aire lliure en un parc i vam sentir acostar-se la policia municipal. Em va donar temps just a començar a llepar-li el sexe i la veritat és que no vaig ni tenir temps de notar el gust que vam haver de fotre el camp amb els peus tocant el cul. Després va venir l’Estel, amb qui vaig acabar al seu pis després d’una nit de festa. Uns quants gintònics es van traduir en el mateix gust en el seu fluix vaginal. Però tampoc compto molt aquest exemple de l’estadística, ja que servidor havia begut la mateixa combinació i potser era ja la meva boca que hi estava acostumada. La següent de la llista estadística fou la Maria. La vaig conèixer un dia anant a passejar per la platja. Estava de pas, era una excursionista que voltava per Europa i vam compartir confidències, un entrepà de llom amb formatge i una coca-cola. I després d’abocar moltes paraules al buit i captades per les nostres oïdes amatents de noves històries. Sota la llum de les estrelles vam tastar els nostres cossos, però tampoc vaig tenir sort: una altra mostra perduda en l’estadística; una onada ens va deixar xops mentre tenia la cara enmig de seu entrecuix. Només recordo la salabror de l’aigua barrejada amb el seu sexe sense depilar. En el meu cas particular, la quarta fou el primer entrecuix del qual en recordo perfectament el gust: el de maduixa. La noia en qüestió era una hostessa russa que passava uns dies de descans a la costa catalana. Estava amb els amics veient un partit de futbol i ella estava absorta en els seus pensaments i anava engolint sucs de maduixa. Em va atraure al seva seguretat i com que de mal veure no estic, vaig aconseguir que acabéssim al seu hotel. Recordo la seva mamada com una de les millors que m’han fet mai! Després de la russa, i encara que sembli una fanfarronada, vaig compartir llit amb dues bessones, la Lina i la Lena. Físicament eren clavades, de manera que no puc saber a quina boca vaig acabar vessant-me, tot i que el cony d’una tenia regust a gessamí i l’altre a farigola. El següent nom de la llista fou el de la Rosa, una noia que vaig conèixer en un curs d’introducció a la cultura japonesa, just abans que marxéssim a visitar la terra nipona. Un polvet ràpid a lavabo mentre fèiem mitja part, després d’haver menjat una mica de sushi barrejat amb sake. La veritat, el que més recordo és l’excitació per si ens enxampaven, ja que el “polvo” no fou res de l’altre món, encara menys la mamada i el seu sexe amb gust de tonyina confitada no m’entusiasmà. I l’última de la llista fins a dia d’avui, ha estat la Rosario, una simpàtica estudiant malaguenya que es guanya un sobresou tot venent pa a la fleca de la cantonada de l’habitatge que compartim amb la meva estimada. Un dia al vespre, ella recollia i vaig entrar espitat a comprar una barra per fer-me un entrepà. I xerra que xerraràs, vaig acabar posant la meva barra particular dins del seu dònut amb gust de sucre. Mentre anava desgranant la meva llista de conquestes durant l’últim anys, la meva companya va escoltar el relat tranquil·lament, esbotzant algun que altre somriure o fent alguna cara una mica rara...
Acabada la meva explicació, fou el seu torn de la meva companya. Em fità una estona, sense fer res més que entreobrir els llavis i passar-s’hi la llengua. Després de fer un glop de cava, començà a enumerar la seva particular llista. El primer fou en Manel, que segons ella tenia uns ous que li recordaven als ous ferrats; el va conèixer al metro a Barcelona, quan es va espatllar i van quedar retinguts una bona estona. Es veu que l’espera els va escalfar i a ell li va ferrar els ous i van consumar la fregidoria dins dels lavabos. Després d’en Manel va venir en Sergi. Es van conèixer en una reunió de feina; al matí van compartir canapès, però durant  el recés de la tarda, després de dinar junts,  aquest tal Sergi va tastar el canapè de la meva companya, també en un lavabo.
El tercer de la seva llista es veu que, segons paraules textuals de la meva companya, tenia una pixa tan llarga, gruixuda i gustosa com una genuïna llonganissa de Vic. Sense més detalls, ja em va contar com va ser l’experiència amb el quart i el cinquè: va fer un trio amb dos excompanys de l’institut durant un retrobament que van fer els de la seva quinta durant un cap de setmana en una casa de turisme de rural al Montseny. Tal i com relatà, en Gerard, que es dedica a fer de llenyataire, tenia un entrecuix amb gust de pinyons, que ella mamava mentre en Josep Maria l’envestia salvatgement. El tal Josep Maria es veu que li va acabar ejaculant damunt del ventre i que el seu semen li va recordar a l’olor de castanyes torrades. El setè va ser un tal Pau, que va ser el noi que va substituir a una de les caixeres del súper a on comprem habitualment que estava de baixa per maternitat. Ara entenc aquella fal·lera per a anar tota sola a fer la compra, se’l volia lligar! I a fe que ho va aconseguir; es veu que li va mamar al mateix magatzem del súper, entremig dels pots de pesto, d’aquí que la fel·lació a en Pau tingués gust d’aquesta salsa! El vuitè de la seva llista va ser un músic d’una orquestra que toca amb instruments fets de verdures; la meva companya és amiga de l’organitzadora del concert i els va poder conèixer, de manera que mentre el flautista provava la seva flauta feta amb una carrota, ella li tastava la seva pastanaga carnosa i amb només un forat a la punta! El novè va ser l’instructor d’un curs de primers auxilis als quals va assistir. Es veu que a més a més de practicar el boca a boca, van practicar penis-que-entra-i-surt-de-la-vagina-a-ritme-compassat. La sessió magistral va tenir lloc a les dependències del CAP del nostre barri i no li va quedar cap més record sensorial que una olor d’asèpsia total. I després, plaf! La sorpresa de la nit: el desè no va ser el desè, sinó la desena! Aquí sí que vaig quedar més blanc que la cera d’un ciri Pasqual. Va ser amb la seva professora del curs de cuina francesa al qual s’havia apuntat per millorar la pronúncia de la llengua de Balzac i també per ser més destre en les altres culinàries. Es veu que després de degustar la tarta Tatin que havien preparat i haver-la fet empassar tot bevent glopets de xampany, van acabar degustant altres menges que les dues amagaven dins del seu propi cos. La meva companya em contestà que el gust de l’entrecuix de la francesa tenia un gust de poma cuita, semblant al de la tarta Tatin que havien preparat entre els i les alumnes del curs de cuina. Però encara em vaig sorprendre més quan la següent conquesta de la seva llista fou la mateixa francesa; en aquesta segona ocasió, després de fer un aperitiu, la meva companya va acabar fent un àpat privat de cloïssa francesa amb gust de formatge brie. Em sembla que després d’aquesta revelació em sortien els ulls d’òrbita. Però si la nit anava d’intercanvi d’impressions, encara fou més impactant al revelació final: la meva companya em va proposar deixar la relació, ja que volia continuar experimentant gustos amb la francesa. En aquell moment si em punxen, no treuen ni gota de sang. En veure la meva cara d’esglai, la meva parella em va proposar un pla B, ja que no ho acabava de tenir clar del tot: que la cuinera francesa vingués a viure amb nosaltres i experimentéssim conjuntament. I és ara que escric aquestes línies, que ja han passat unes quantes setmanes des de la nit d’intercanvi d’impressions i ja m’he recuperat de l’ensurt i m’estic adaptant a la meva nova vida: la de tastar gairebé diàriament l’entrecuix de la meva companya més antiga i de la nova companya, la cuinera. I puc ben dir que em faig un fart de tastar gustos nous en els seus confins i que ja m’he esquinçat el canell esquerre de tant pelar-me-la mentre miro com elles es llepen mútuament de dalt a baix i de baix a dalt... 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís