Irlanda, dia 1: de Girona a Dublín (24 de març de 2013)
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Després de
poques hores de dormir, em llevo i em prepar per agafar el bus que em portarà a
un destí ja conegut: Dublín (http://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn)
! Després d’un vol plàcid, arribem a la capital d’Irlanda, a on ens saluda la
grisor del cel, una fina pluja, un fred bastant intens... i també la càlida
abraçada de la Cris, la meva amiga! Tot seguit, com que portem gana, ens
dirigim a dinar a un restaurant vegetarià proper a l’avinguda O’Connell, a on
ens ha deixat el bus número 16, el que porta de l’aeroport al centre i que és
bastant econòmic. Per 12 euros mengem de manera abundant i deliciosa i tot
seguit ja ens dirigim cap a casa la Cris a deixar les maletes, però no hi estem
pas gaire estona... ja que ens llencem a fer una ràpida visita a la ciutat,
passant per Temple Bar (http://en.wikipedia.org/wiki/Temple_Bar,_Dublin)
, veient l’estàtua de la Molly Malone (http://en.wikipedia.org/wiki/Molly_Malone)i entrant al Trinity College (http://en.wikipedia.org/wiki/Trinity_College,_Dublin).
El fred, ja de per si bastant intens, encara es fa més patent amb el vent que
no para de bufar. Per resguardar-nos-en, fem una petita caminada i arribem al
que es diu que és pub més antic d’Irlanda, datat del 1198, el Brazen Head (http://www.brazenhead.com/; ) . Allí
aprofitem per fer una Smitwicks (http://en.wikipedia.org/wiki/Smithwick's)enmig d’una agradable conversa i tot seguit
ja marxem a sopar a un pub anomenat “The Black Sheep”. Mentre sopem també
aprofitem per fer un tast de diferents tipus de cerveses. I amb el cansament el
dia ja no ens permet fer gaire res més que anar a descansar la carcanada una petita
estoneta!
La fotografia correspon a l'estàtua de Molly Malone, a Dublín
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Comentaris