evita

Avui s'acaba octubre, avui és el dia de la castanyada, una festa ben nostrada que està amenaçada per l'invasor Halloween... Recordo de xiqueta que anava amb els avis a recollir castanyes; les deixàvem assecar i els dissabtes a la tarda, amb tota la família, ens assèiem vora el foca i les torràvem. De tant en tant, alguna espetegava i ens donava un bon ensurt! Després les covàvem amb una saca i les pelàvem, embrutint-nos les mans i jugant a dibuixar figures a les cares dels cosins i de la família. I com que les castanyes passen molt millor amb un bon traguinyol de vi dolç o moscatell, doncs una aixecada de porró, mentre els grans feien veure que no ho veien. Un cop la panxa plena, era moment d'escapar-nos a jugar altra vegada, vivint en la completa innocència de qui ha de descobrir les alegries i les penes de la vida. Quins records de la castanyada, una festa que hem de mantenir ben viva, és part del nostre patrimoni gastronòmic i cultural! Visca la castanyada!

Un dia d'aquests en què tot surt una mica al revés, vaig entrar a una llibreria i em vaig comprar la novel·la de Roc Casagran "Ara que estem junts" (editorial Columna). I la veritat és que va ser una bona compra. De seguida em vaig engrescar en la lectura d'aquest llibre fresc, dinàmic, emocionant, emotiu... i sobretot carregat d'històries humanes enmig de la Història. Acabant les darreres línies no vaig poder evitar que les llàgrimes rellisquessin galtes avall. Llàgrimes d'emoció, però també d'homenatge per a totes aquelles persones a qui la guerra va destrossar la vida, que van perdre els seus éssers estimats i que van haver de marxar a l'exili. I no vaig poder evitar pensar en l'avi Miquel, que també va estar tancat al camp de concentració d'Argelers, com el narrador. Una gran història d'amor, de superació, d'esperança enmig de les tenebres, a on l'humor permet que no tot es vegi tant negre com és. Un relat per no oblidar el n...

Com cada any pel dia de Sant Narcís, Girona fa olor a Fires! Els venedors de castanyes em recorden que s'acosta l'hivern, però abans, una gran festa. La catedral, símbol de la ciutat, més il·luminada que mai, fa d'espectadora muda de dies i nits de festa. Amors furtius, primers flirtejos, descobrir nous grups musicals, passejades pel plaer de passejar, infants que per primera vegada pujaran a les atraccions, avis i àvies que orgullosos de veure la seva descendència gaudint de la festa i recordant com era la vida a la ciutat fa uns quants anys. Tot i que sempre les coses es poden millor, avui és dia de gaudir de les Fires de Girona i de la llibertat!

Em vaig aficionar a això del món de la dansa quan em van encarregar un article per una revista. Sóc un periodista free-lance. Em pagaven prou bé perquè fes un reportatge sobre diferents maneres de ballar. Després de fer una exhaustiva cerca bibliogràfica per biblioteques i internet, vaig començar pels balls clàssics. Vaig anar a visitar a una escola de dansa de la ciutat a on habito i amb la connivència de la directora i la monitora de ball, vaig estar espiant les classes, per tal que els i les alumnes no se sentissin intimidats per la meva presència. Tot sigui dit, també vaig fer algunes fotografies. Després de ja gairebé una setmana de contemplar com les parelles es movien a ritme de tango, vals, txa-txa-txa, etc, em vaig presentar i els hi vaig fer algunes preguntes: Per què balleu? Quin ball us agrada més? Què us aporta ballar? Després de xerrar amigablement amb la concurrència, vaig acomiadar-me i amb la professora, una noia que no sabia estipular a primera vista si tenia ent...

 D'on ve el nom de Catalunya? Un possible origen del nom podria ser la derivació del cognom d'Otger Cataló, que hauria alliberat la que ara és la terra catalana dels sarraïns. Tot i això, sembla que tot és una llegenda, ja que aquest possible origen del nom Catalunya es va començar a propagar cap al segle XV, quan se suposa que va viure al segle VIII.  Què diu la llegenda? Doncs, segons el text extret de la viquipèdia, és la següent: "Segons la llegenda, Otger Cataló va sobreviure a l'escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Només ell va sobreviure, malferit i amagat a les muntanyes del Pirineu . Sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, fou atès per l'afecte del seu gos gànguil, el qual diàriament li llepava les ferides. Otger, a poc a poc, s'anà recuperant. S'alimentava de fruites silvestres i de la llet d'una ovella. En la mesura en què se li anaven guarin...

                                                                                                                                                      George Groz Hi ha vesprades que sonen com revòlvers en mans...

No trobo gaires explicacions als pressupostos que aquell partit de fatxes que és el PP ha presentat. Gairebé cap inversió a Catalunya, ans al contrari. Pugen taxes d'aeroports com el de Girona, per exemple, aquesta colla de lladres. Mentrestant, una cinquena part dels seus diputats a les Corts Valencianes estan inculpats per corrupció. S'entesten a voler fer el corredor central enlloc del corredor mediterrani (essent així la riota d'Europa), fan inversions milionàries en vies de tren, autopistes i aeroports dels quals se saps que seran deficitaris. I per què això? Doncs per escanyar-nos encara més als catalans. Al principi, quan sento aquestes notícies em moro de ràbia. Però cada vegada menys. Cada vegada que fan això, un català més es fa independentista. Si en el fons ens estan fent la feina! Que apliquin la seva lògica il·lògica, que nosaltres fotem el camp del seu putrefacte femer.