Danses (i balls) (un conte)



Em vaig aficionar a això del món de la dansa quan em van encarregar un article per una revista. Sóc un periodista free-lance. Em pagaven prou bé perquè fes un reportatge sobre diferents maneres de ballar. Després de fer una exhaustiva cerca bibliogràfica per biblioteques i internet, vaig començar pels balls clàssics. Vaig anar a visitar a una escola de dansa de la ciutat a on habito i amb la connivència de la directora i la monitora de ball, vaig estar espiant les classes, per tal que els i les alumnes no se sentissin intimidats per la meva presència. Tot sigui dit, també vaig fer algunes fotografies. Després de ja gairebé una setmana de contemplar com les parelles es movien a ritme de tango, vals, txa-txa-txa, etc, em vaig presentar i els hi vaig fer algunes preguntes: Per què balleu? Quin ball us agrada més? Què us aporta ballar? Després de xerrar amigablement amb la concurrència, vaig acomiadar-me i amb la professora, una noia que no sabia estipular a primera vista si tenia entre 20 o 30 anys i entre 30 i 40, em va proposar anar a prendre una copa. Vaig accedir i la conversa transcorregué pels viaranys de la vida de la dansa. I xerra que xerraràs, es va fer tardíssim i encara que sembli un tòpic de pel·lícula així succeí: em va convidar a prendre una última copa a casa seva. L’idea m’atragué i hi vaig accedir encantat. Un cop allí em va mostrar multitud de fotos del món de la dansa, quin tipus de vestimenta era el més adequat per a cada tipus de ball i quan li vaig demanar si es podia posar algun vestit, contra pronòstic, ho feu en un obrir i tancar d’ulls. Em contà que aquell servia per a ballar el vals. Em féu el gest que volia ballar amb mi i sense pensar-m’ho gaire, em vaig trobar en els seus braços. Vam començar per un vals, seguit d’un tango i acabant per un txa-txa-txa. Però no només vaig ballar aquests balls al seu menjador, sinó que vam repetir l’experiència dins del llit. I puc ben assegurar que cada mentre fèiem de missioners ella va marcar un excels ritme de vals, per moure’s després al compàs del tango i finir ella damunt meu fent un txa-txa-txa que va acabar amb un aaaaaahhhhhhh que no oblidaré. Encantant com vaig quedar amb la proposta de balls de saló, vaig continuar informant-me sobre tipus de dansa. Dins del ventall de possibilitats que tenia per explorar, em vaig decidir pel ballet. Vaig trucar a unes quantes escoles de dansa i a la quarta vaig tenir èxit. Em va rebre un simpàtica professora que em va captivar pel seu entusiasme i simpatia més que no pas per la seva bellesa. Emulant el que havia succeït en l’escola de balls de saló, vaig optar per espiar algunes classes abans de decidir-me a entrevistar a les 7 alumnes i a l’alumne que formaven la classe d’adults. Com que era l’últim dia de curs anaven a sopar i em van convidar a anar amb ells; no m’hi vaig pensar i hi vaig anar. Les hores a on regna la lluna es feren curtes i ja de matinada quan ja marxava, una de les alumnes em va acompanyar. Durant la nit havíem xerrat una estona, però res més. Camina que caminaràs i entre rialles i mots em va engrapar el paquet i em va acorralar en una portal. Em vaig deixar fer i em va baixar els pantalons i els calçotets. Només de notar el seu alè la molla es va disparar i ja vaig tenir l’eina ben dreta. Primer la va moure amb dos dits i després ja amb el palmell sencer, just abans de posar-se-la dins de la boca i començar a jugar amb la llengua damunt al punta del meu fal·lus inflat. La mogué amb la suavitat amb què les ballarines giravolten, però quan ja m’estava acostumant a la tebior de la seva llengua, començar amb un frenesí inesperat a xuclar-la fins al fons, fins que ella s’enretirà i damunt del terra del portal hi quedà un desdibuixat tutú blanquinós. Després de tastar el ballet clàssic en pròpia pell, en la meva empresa per continuar l’article, vaig contactar amb una  professora d’un estudi de funky. Vaig visitar tres vegades el centre i vaig fer les entrevistes pertinents, sense gaires entrebancs. Quan marxava de la tercera i última visita, vaig sentir veus dins de la finestra del vestidor que donava al carrer. Una m’era molt familiar: la de la professora. Aprofitant la conjuntura de l’empara de la fosca,  el poc trànsit del carrer i que la finestra estava lleugerament oberta, la curiositat va ser més forta i vaig entaforar discretament la vista cap a l’interior de l’edifici i vaig comprendre d’on venien i què eren els sons guturals que sentia: la professora estava damunt la banqueta fent un 69 amb una noia, que em va semblar que era una de les alumnes, mentre el noi que s’encarregava de la recollida del material penetrava a un ritme de funky l’alumna. Quan entrava al cotxe pensava que enlloc d’escriure un reportatge sobre dansa, hauria d’escriure un reportatge sobre sexe. Com que el termini que m’havia autoimposat per acabar l’article s’esgotava, només vaig incorporar una grup que tocava des d’ska, passant per rumba i acabant per rock and roll al meu treball periodístic. Vaig contactar amb un grup local mitjanament conegut, que sense cap mena de problema va accedir a que entrevistés els seus membres. El següent cap de setmana feien un concert i em van convidar a anar-los a veure. Equipat amb la càmera vaig seguir els prolegòmens dins del camerino i quan la festa començà, després de fer unes fotografies damunt de l’escenari, em vaig anar a perdre entre el públic. Em vaig trobar bastanta gent coneguda i també la Bel, una amiga que feia temps a qui no veia i amb qui havia tingut alguna que altra escaramussa amorosa. Fou una agradable sorpresa; després de quatre anys sense veure-la, em sorprengué comprovar que enlloc d’envellir havia embellit. Vam xerrar durant una estona i entre xarrup i xarrup vam posar-nos al dia de les nostres vides. Amb tot, no em perdia detall de que succeïa damunt de l’escenari i entre el públic, més que res, per tenir material suficient per completar al feina que m’havien encarregat. Tot entotsolat mirant com es movien els músics, la Bel em xiuxiuejà: ostres, mira com es mou el noi que toca les percussions! Quin ritme, si aixeca els genolls més amunt del pit! Buf, si tot ho fa així, ha de ser brutal passar una nit no només de música amb ell! La vaig mirar i vaig somriure. La meva resposta fou: “Si vols ho pots provar amb mi aquesta nit, sinó et puc presentar el noi en qüestió a veure si hi ha sort”, tot picant-li l’ullet. Dubitativa, em mirà i digué: “saps què, val més boig conegut que savi per conèixer!”. Vaig tenir el temps just d’endreçar la càmera i ja vam marxar cap a casa meva. No em va deixar ni un minut de treva; tot pujant les escales ja em va engrapar les natges amb les dues mans i un cop dins de casa, quan em vaig girar perquè entrés em vaig adonar que ja anava completament nua. En veure el seu cos que havia recorregut de cap a peus i peus a cap alguna que altra vegada, em vaig posar com una teia en qüestió de dècimes de segon. Em va venir a la memòria que tenia una piga amagada dins dels llavis inferiors: la vaig estirar al damunt del llit i li vaig obrir les cames per comprovar que la piga seguia al seu lloc i que la meva llengua i els meus xuclets entre les seves cames la feien xisclar de plaer. Em veure el seu sexe humit i palpitant, no em vaig entretenir en res més que no fos agafar-la en braços i encavalcar-la damunt del meu penis més que presentava un angle de més de 90 graus. Ella, mentre em menjava l’orella em digué: vinga, super reporter, a veure com balles ska! Vaig començar a saltar, intentant imitar la manera com ho feia el percussionista, mentre ella semblava tocar les estrelles a cada salt, però.... crac! Cordons! Vaig quedar clavat i amb la tensió del moment ella m’empresonà el membre de tal manera que no hi havia manera de desfer-nos. Després de deu eterns minuts i de posar-nos histèrics, relaxar-nos i tornant-nos a posar histèrics i veient que la meva esquena feia un crec continu, el meu pitu em fotia un mal impressionant i ella tenia la vagina ben contreta, vam trucar a l’ambulància. Amb la fila que fèiem ens fou un xic difícil obrir la porta, però la cara dels dos tècnics sanitaris en veure’ns fou entre l’astorament i la rialla. Van dir-nos que l’opció era aplicar-nos als dos un relaxant muscular. I vinga, punxadeta al cul de cadascú, esperar 15 minuts més i ens vam poder separar. Un cop ja el meu penis desempresonat i adolorit i ella amb les cames tremolant encara, em vaig adonar que l’esquena no em deixava posar-me dret. Veient el meu estat, els sanitaris se’m van emportar i és des del llit de l’hospital a on m’estic recuperant de la lumbàlgia que estic escrivint el meu reportatge de danses i a on acabo de rebre un sms que m’espanta una mica: “espero que et recuperis, perquè encara hem d’acabar de ballar l’ska, no? Bel.”.
 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís