SÚPLICA




SÚPLICA
Prou.
Marxa.
Si us plau…
T’ho demano.
No hi tornis
T’ho prego.
T’ho exigeixo.
No  em clavis més aquell verí
dolç, somnolent,
que em tenalla, sigil·losament,
l’existència;
sí, aquell esguard tan teu,
que em mata de vida.
T’ho suplico!!
Ai las!  Has tornat a cometre el pecat que em tortura
Una nova injecció des dels teus ulls líquids
m’embriaga delerosament,
em fa levitar fins al nirvana.
T’ho imploro, t’ho suplico. Si us plau.
Queda’t.
Emmetzina’m de vida cada dia.
Per sempre.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís