Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ara que ja fa gairebé un més de la manifestació independentista del dia 11 de setembre. El camí és llarg, ple d'incerteses i obstacles però d'una il·lusió fèrria. I mentre tanco els ulls em vénen a la memòria un reguitzell d'imatges que ja no se m'esborraran: els infants que viuran aviat en un país lliure, avis amb ulls emocionats que ni s'ho creuen, milers, milions d'estelades al vent, famílies senceres, i les "xonis" parlant castellà però cridant a ple pulmó "independència" fent voleiar l'estelada, l'àvia endiumenjada que s'ho mira complaent, l'estelada gegantina de la façana de Flaix FM, la música, les cares conegudes, les desconegudes, els immigrants que s'ha fet seva la nostra acollidora terra i la defensen, ulls plens d'il·lusió, mans entrellaçades, els teus ulls, milers d'autocars, les pancartes, i un llarg etcètera. I per sobre de tot, un clam que ja no té aturadaor: INDEPENDÈNCIA! 
Comentaris