evita

L’esgotament del dia anterior fa que dormi ben plana. Ens aixequem i mentre esmorzem, retorno anys enrere: i és que a la televisió emeten alguns capítols de Bola de Drac Z, una de les sèries que havia mirat quan era petita. Un cop acabat el capítol, marxem a voltar de nou per Estrasburg. De dia, un diumenge al matí, la ciutat pren un nou caire. Pugem a la torre de la catedral, previ pagament, i des d’allí contemplem tot el que la nostra vista és capaç de copsar. De lluny, el parlament Europeu, amb el seu edifici modern, contrasta amb l’antigor que supura el barri antic de la ciutat. Una nova passejada, avui diürna, per la Petita França, sota un sol acollidor que fa més palesos que mai els colors de les flors que hi ha per les façanes i pels ponts, i poca cosa més abans d’abandonar la ciutat. En marxem al migdia, direcció ja cap a Gent. El GPS ens envia per una carretera preciosa, endinsant-nos de nou a Alemanya, per la zona de la Selva Negra. Els paisatges, la quietud són fantàstics. F...

Si no hi ha res que ho impedeixi, d’aquí a no moltes hores serà el moment de conèixer una nova ciutat. En aquest cas, una de ben nòrdica, a Escandinàvia: Oslo. Reconec que m’agradaria tenir més dies per visitar el país, i més concretament la zona del nord. Però ja estic contenta, i molt, de tenir l’oportunitat de conèixer un nou país, amb la seva moneda, la corona noruega, el seu idioma, el noruec (espero no perdre’m per la ciutat!), etc. Bon cap de setmana! ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Oslo )

Això de les habitacions compartides té l’inconvenient que quan un es desperta, si tens el son fluix, també et desperti. I així succeí. Després de llevar-me i una bona dutxa reparadora vaig fer una primera incursió a la ciutat, buida, deserta, mig emboirada, bastant buida de vida. Després del primer tast i haver omplert l’estómac, vam pujar al mirador que hi ha de la ciutat. I puja que pujaràs vam acabar remuntant les més de 100 escales d’una torre metàl•lica i de fusta. Dalt de l’estructura hi bufava un bon vent, com si es volgués endur els problemes amb ell. I davant meu, la vista, la panoràmica de la ciutat i de bona part dels voltants; la gran ciutat envoltada de boscos i prats. Des de les alçades vam veure que hi havia mercat a la plaça de la catedral, així que hi vam anar a treure el cap; moltes parades d’aliments i verdures, mel, d’altres a on venien menjar, etc. El dia, tot i no ser assolellat, era perfecte per fer una passejada, ja que els termòmetres vorejaven els 20ºC. I poc...

Colmar s’aixeca ennuvolada, però no freda. Abans de reprendre el viatge cap a la zona de Freiburg, fem una passejada matinal pel centre de la ciutat, que s’està engalanant ja per Nadal. La percepció de ciutat acollidora copsada la nit anterior se’m va evident. La ciutat està viva, desperta, amb la gent passejant pels carrers, entremig de carrerons vetllats per cases precioses, totes amb immenses bigues de fusta. La petita Venècia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Colmar), els canals, el mercat municipal petit, tot són ingredients de la ciutat. Després d’esmorzar en una acollidora cafeteria, reprenem la marxa; no ens aturem fins a Freiburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Friburg_de_Brisg%C3%B2via) , a on el primer que fem és reservar lloc a un alberg. La pluja i el cel ennegrit ens han acompanyat durant una part del trajecte (per sort no tota). Una vegada l’alberg reservat, agafem un camí marcat a la via com a camí per fer un tast de la selva negra. I a fe que la guia no s’equivoca. El paisat...

El dia s’aixeca plujós i ventós a Gent. Sincerament, fa una mica de mandra sortir de casa, però al mandra és per vèncer-la, no? J . A mig matí el cotxe es posa en marxa cap al centre d’Europa. La pluja no ens abandona durant el trajecte per la part Valona i la part Flamenca de Bèlgica. Ni tampoc ho fa a Luxemburg. Anem baixant, alhora que el dia es va apagant, es va enfosquint poc a poc sota una pluja fina que fa més trist el paisatge. Grans xemeneies es divisen a banda i banda de l’autopista. Quan el dia ja s’ha ennegrit del tot, després de passar per un llarguíssim túnel (previ pagament de 7 euros i escaig), arribem a Colmar. El primer que em crida l’atenció és una estàtua de la llibertat situada en una rotonda, bastant gran, per cert. Després de fer algunes voltes, trobem el hostel, ens hi instal·lem i anem a buscar el lloc a on fan el concert de Balmorhea (http://www.myspace.com/balmorhea); l’indret és un cinema, que sorprenentment està a tocar del hostel. Ens hi dirigim i pregunte...

Tempus fugit Sols en queda l’esquelet D’un arbre intemporal Despullat de tot fullatge Ha perdut la pell El vent despietat, Se li ha endut el vestit, ara nova catifa damunt del tempir Desabrigat de l’escalf, Del verd d’esperança. Tremolós contempla impàvid l’espargiment de tons i colors: marrons, grocs, algun verd esgarriat, i el més punyent, aquell, el vermell apassionat, ferit i ensangonat. Somiqueja, silent, esqueixat, car ha perdut, l’embolcall de colors, i darrere seu, l’aixopluc de l’amor.

Aquí a Bèlgica avui és festa, per això aprofitaré aquests dies per fer una petita incursió al centre d’Europa. El camí a seguir passarà per la ciutat de Colmar, per baixar fins a Alemanya, a la zona de la Selva Negra, i ja de tornada cap a Flandes, passar unes hores a Estrasburg! Si tot va bé, 3 països diferents en quatre dies, nous llocs, nous ambients, nous paisatges! Fins a la tornada! La foto és d’Estrasburg!