evita

Avui marxo cap l’Alguer, ciutat al nord de l’illa de Sardenya, la ciutat catalana d’Itàlia. Sardenya, juntament amb Còrsega, Sicília, els Països Catalans, Euskal Herria, Galiza, etc... un país que busca la seva llibertat definitiva. Un país amb una ciutat a on el català és també llengua oficial. Ganes de conèixer un nou indret íntimament relacionat amb els Països Catalans, una ciutat amb moltes reminiscències de la cultura i la història catalana, un part de la nostra història com a país... http://ca.wikipedia.org/wiki/Alguer

Prou coneguda és la història d’Anna Frank, la jove holandesa assassinada pel maleït nazisme just un mes abans de la fi de la segona guerra mundial. Quan es passa per davant de l’indret a on la jove va escriure el seu testimoni vital, la tristesa t’envaeix. Fa una miqueta més de mig segle que això succeí. I avui en dia encara hi ha energúmens que defensen la superioritat de les races. Impotència, tristesa i ràbia, però alhora també emoció per la valentia de la gent que va amagar a la família Frank, per la gent que lluità contra aquesta bestiesa del feixisme. I també en saber que la població d’Amsterdam organitzà una vaga després de l’ocupació nazi per protestar pacíficament contra el nazisme i contra la brutalitat dels maleïts assassins amb els jueus...Van ser el únics capaços de manifestar-se, de fer pública la seva disconformitat amb l’ocupació... I això em deixà amb la pell de gallina. No tants anys endarrere, en aquells carrers la gent va dir sí a la llibertat i no a la por i al fei...

Durant aquests dies a Holanda m’ha sorprès la tranquil·litat i la parsimònia dels seus carrers. Ciutats amb més de 600 anys d’història, un país a on la prostitució està regulada, canals creuant-ho tot i sobretot bicicletes! Pocs cotxes, bastants tramvies i busos i infinitat de bicicletes! Diuen que Amsterdam és la ciutat més ecològica del món i potser és veritat! També en alguns establiments s’utilitza l’aigua de pluja als lavabos... Un país molt més liberal, però alhora amb reticències. De totes maneres, i sempre salvant diferències, crec que podríem aprendre molt d’aquest país nòrdic: per exemple, una de les coses que més em cridà l’atenció fou la política d’habitatges: des de ben joves, els habitants es poden inscriure en un registre per obtenir un pis de lloguer per a tota la vida. O la mig regulació de l’ocupació, a fi que tothom tingui dret a un habitatge digne... En definitiva, un viatge que m’ha permès aprendre d’una nova cultura! I benvingut sigui tot aprenentatge! (La foto és...

Dimecres de bon matí, passejada matutina per la capital dels Països Baixos i seguidament, tren cap a Utrecht. Un cop allí, campament a l’hotel i a passejar per la ciutat, que per cert és preciosa. L’imponent edifici central de la Universitat d’Utrecht, al costat de la Torre Domsplein, canals i carrerons plens d’encant... Però, de manera encara més acusada que a Amsterdam, ben aviat la vida es redueix a alguns pubs i poca cosa més. Pica-pica de recepció de congrés, i poca cosa més. L’endemà de bon matí, ben aviat bus cap al campus de la Universitat d’Utrecht: quin campus! Edificis plens de colors i d’estudiants. Com una petita ciutat dins d’una gran ciutat! Alguna que altra conferència interessant, dinar típic a base d’entrepans i més del mateix a la tarda. Al capvespre, a preparar-nos pel sopar de gala dins de l’edifici central de la Universitat. Quina sala! Semblava que els fantasmes del passat es passegessin burletes per tota l’estança. Bon menjar, bona companyia, però altra vegada a...

Dilluns de molt bon matí, a primera hora, un plàcid vol vers Eindhoven. Un cop allí, amb la fred ja fent-se present, vam anar direcció a Amsterdam. Un cop a la capital del país, buscar l’hotelet i a voltar per la ciutat. Mercat de les flors, mercat de les puces, coffeshops, pubs, botigues i a les 5 tot fosc i tot tancat! Pistes de gel per tota la ciutat i ple d’anuncis explicant que ja arriba Sinterklaas, com una espècie de pare Noel que el dia 6 de desembre a portar els regals a petits i grans. Vam sopar en un restaurant anunciant com a “Català” a on la carta estava escrita en la nostra llengua... però un cop a dins, tot en castellà, ni un borrall de català! El primer dia a dormir aviat, ja que estàvem cansades i a més, gaire festa no hi havia. Però ai las! Sorpresa a l’habitació! Un convidat inesperat en forma de ratolí ens va tenir entretingudes gairebé una horeta... L’endemà ens vam unir a una excursió gratuïta per la ciutat, a on vam descobrir els racons més amagats de la ciutat. ...

Aquesta nit agafaré un avió que em portarà una setmaneta a Holanda! De congrés, però també a descansar una miqueta! Ja en tinc ganes de tornar a aquest gèlid país després de 10 anys! A veure molins i tulipes i menjar formatge! Ens veiem a la tornada! Petons!

Aquesta setmana, la publicació anglesa The Economist ha fet un reportatge sobre Catalunya. Tot i que només n'he llegit algun fragment, m'he enrabiat en veure la desconeixença vers el nostre país. El periodista encarregat del nefast article, entre altres perles, critica el fet que a Catalunya hi hagi qui demana més llibertat pel nostre poble, que hi hagi la immersió lingüística, etc. Fins i tot el govern català ha protestat (però també ho podria fer davant els reiterats atacs de mitjans de comunicació com El Mundo o l' ABC cap al nostre país, no?). Però encara em vaig sulfurar més quan vaig llegir dimecres l'editorial de La Vanguardia (periòdic que augmenta el seu nombre de lectors gràcies a la gratuitat a les universitats, no ens enganyem, perquè sinó molta gent, servidora inclosa, no gastaria ni un euro per a compar-lo), en el qual donava la raó a The Economist . Moltes vegades, dins de casa nostre tenim el propi dimoni disfressat de xaiet. I La Vanguardia ha demostr...