LA VEREMA (un conte)



Ara que ja sóc vell i que la vida se m’està esgotant (sense dramatismes; la vida m’ha regalat moltes vetlles d’alegria i també alguna que altra de tristesa, però no em queixo, ja estic més que satisfet amb el que he viscut), i abans que la senyora de la daga se m’endugui a visitar el barquer, tinc ganes d’explicar el secret d’una coneguda empresa de vins i caves, per la qual he treballat pràcticament des de que tenia ús de la raó. Vaig néixer en una família que ja portava dues generacions fent de masovers d’una família dedicada a la fabricació de vins i caves. Permeteu-me, però, que no en digui el nom.  Vaig treure el cap a la vida enmig de les vinyes. I ho dic perquè literalment va ser així: ma mare es a posar de part en plena verema! I com que ja era el benjamí d’una família de 7 germans i germanes, vaig sortir en un tres i no res.  La meva infantesa va transcórrer entre vinyes, vins i caves. Vaig anar a escola, vaig aprendre de lletra i números, però a el que més m’apassionava era perdre’m entremig dels ceps amb  l’avi i el pare. M’entusiasmava seguir el procés de cuidar els ceps, de veure créixer el raïm, la recol·lecció i veure com, per art de màgia, el raïm es convertís en vi. Als estius era feliç jugant entre les vinyes amb els meus germans i germanes, així com amb els fills i filles d’altres treballadors de la finca. Però el temps de la innocència s’escola ràpid i sense ni adonar-me’n ja em van començar a sortir pèls al bigoti, al pit i a l’entrecuix. La vida se’m despertava conscientment amb tota la seva bellesa i la seva crueltat.  Amb només onze anys, els avis, que vivien amb nosaltres, van morir poques setmanes de diferència. L’àvia va emmalaltir i en qüestió de 60 dies va morir. I el cor de l’avi no va poder resistir la pèrdua de la seva aimada i només la va sobreviure tres setmanes. Vaig divagar com una ànima amb pena durant gairebé dos anys, enyorant les estones passades i sense ganes de fer res. Però el temps, tal i com diu el tòpic, tot ho cura, o més aviat, ajuda a cicatritzar. I un fet que em va ajudar a enyorar menys els avis va ser l’aparició d’ella, de la Casimira. Quan estava a punt de fer 13 anys, em vaig enamorar d’ella. La Casimira era la neboda d’una senyora que servia a la casa pairal i que a entrar un estiu a treballar amb la seva tia. Ella tenia quinze anys i ja s’hi va establir de manera permanent. Servidor es va enamorar d’aquells rínxols negres i d’aquells ulls d’un verd que no té descripció. Em va costar gairebé un any poder establir conversa amb ella. Ho vaig aconseguir un dia que el capatàs de les vinyes em va demanar que anés a dir a les serventes de la casa pairal que preparessin un petit refrigeri per tal de celebrar el final de la verema. A partir d’aquell dia j no només ens vam limitar a creuar monosíl·labs entre nosaltres. I passats aquella tardor i aquell hivern, amb l’esclat de la primavera, també arribà l’esclat dels cossos i per primera volta vaig tocar un pit. Em va costar tres mesos més tocar un entrecuix i gairebé un any abans que ella no em va agafar amb la mà la trempera que se’m posava cada vegada que la veia... Però bé, no és pas de la meva vida de què vull parlar; només de pensar en la Casimira ja se me’n va el sant al cel! Només afegiré que ens vam acabar casant “de penal” mig dissimulat, que vam tenir tres fills i que he estat feliç com mai gaudint de la meva dona en tots els sentits. Bé, continuant el relat del que realment vull contar, vaig descobrir el gran secret de la família de cavistes per casualitat. Va ser un mes d’octubre, si la memòria no em falla.  Vaig entrar a on s’estaven premsant els raïms, el suc dels quals aniria més tard a la tina a fermentar.  El procés de posar el suc de raïm a la tina era un treball reservat a uns pocs treballadors, ben escollits per la direcció de les caves. El procés d’omplir la tina es feia sempre al capvespre;  una vegada la tina estava mig plena, es tancaven les portes i s’esperava fins al dia següent. Servidor va quedar  tancat accidentalment  a la sala a on hi havia una de les tines que s’havien acabat d’omplir. Estava arreglant una canalera i absort com estava en la meva feina, no em vaig adonar que els encarregats de la tina marxaven i tancaven amb clau! Va ser en el moment de voler sortir quan el desastre es feu evident.  Vaig confiar en què algú s’adonaria de la meva absència i que em vindrien a cercar a mesura que les hores passessin. Quan el sol ja estava del tot decaigut i servidor estava mig endormiscat, la porta s’obrí. Em vaig esperar un moment abans d’obrir la boca i em vaig sorprendre quan vaig veure qui entrava: era la filla de la casa amb el seu recent estrenat espòs. Lentament es van treure les vestimentes i ella enfilà les escales de la tina. Un cop al capdamunt, s’obrí de cames i el jove li passà suaument la llengua, en cercles, pel voltant del clítoris. Sí, com en una pel·lícula porno, d’aquelles prohibides per la dictadura i que servidor veia amb alguna amics gràcies al contraban.  La mestresseta estava de bon veure i, imitant al seu marit, també se’m va aixecar l’eina ben dreta mirant com la noia es retorçava de plaer. Just en el moment en el qual un lleuger regalim li lliscava entre les cuixes, la jove s’esmunyí dins de la tina. No trigà gens ni mica en seguir-la son marit, amb la teia ben dreta. Com que el recipient només estava a mitja capacitat, podia contemplar la voluptuositat del cos de la jove i la musculatura poc evident a les espatlles del xicot. Es besaven frenèticament , les ungles d’ella masegaven l’esquena del jove, enrogida per l’èxtasi dels petons.  Quan ja se saberen saciats d’entrellaçar les llengües el noi s’assegué a la paret de la tina, amb el penis turgent, exultant: ella s’hi atansà poc a poc, encercant-lo amb els seus ditets de porcellana. Li comença a moure amb delit, combinant mans i boca fins que una hipèrbole de semen sortí del seu sexe i anar a caure al bell mig de la tina. Després d’uns instants de descans, els dos submergiren els cossos dins del most durant uns segons. Tanmateix, els moviments sensuals de la noia, mentre s’autoacaronava els mugrons feren que el periscopi del seu company sobresortís del líquid que s’acabaria convertint en vi negre. Ella s’hi acoblà al damunt i començà a moure’s, arquejant l’esquena fins que els cabells quedaren amarats de suc de raïm. Just en el moment que ell exclamà repetidament  el mot “vi”, ella s’enretirà del seu penis i de nou, un raig de semen sortí disparat del seu penis que començava a anar de capa-caiguda.  El raig, propulsat a gran velocitat com si fossin focs artificials en plena explosió, es disseminà entre el color violaci del most, entre sospirs d’ells i un nou regalim d’ella mentre s’acaba de provocar el plaer amb els seus dits.  Mentre ella encara tenia les cames tremoloses per l’èxtasi que fendia, ell la besà suaument i s’enretirà de dins de la tina. Servidor continuava ben amagat rere els embalums que em parapetaven. Tots dos s’eixugaren amb unes tovalloles que no sé ni d’on van arribar a sortir. I com qui no vol la cosa, van marxar. Tenia ganes de fugir de la meva presó inesperada, però la por a ser descobert em tenia paralitzat. Vaig esperar pacientment un parell d’hores i quan ja estava a punt de començar a cridar, la porta es va obrir i uns operaris van acabar d’omplir la tina. Aprofitant que estaven del tot concentrats en la seva feina, em vaig escapolir dins de la foscor de la nit que ja inundava les vinyes. Vaig retornar cap a casa meva, tot capficat en el que havia vist... Era aquella el secret del celler a on treballava? A la nit, tot i el cansament, amb la titola encara ben dreta de pensar en els pits de la mestressa, vaig fornicar bojament amb la meva estimada muller, que va cridar fins que quedar-se sense ni un bri de veu. L’endemà vaig tornar a la feina amb tota la normalitat de la que vaig ser capaç. Les tines es van buidar i es van reomplir.  Quan el dia ja de nou s’esgotava, em vaig amagar prop de l’edifici que les albergava.  I amb la foscor, dues ombres es van perdre de nou dins de l’edifici. Per la lleugera coixesa vaig adonar-me que  qui entrava a la tina era el l’hereu de la família, acompanyat també per la seva recent estrenada muller. Prenent un munt de precaucions, vaig enfilar-me en una petita finestra i ... de nou, crits, gemecs, vessades de semen i de fluids dins del suc de raïm. Havia esbrinat el gran secret de la família! Per més inri, quan la descendent directa de la família era dona, follava dins d’una tina de vi negre; si el parent era un home, fornicava dins del vi blanc! Segons les meves deduccions després d’anys d’observació,  l’única condició per  “banyar-se” a la tina era haver passat per la vicaria! Segons les meves deduccions, les parelles es deixaven de banyar a les tines quan a les dones se’ls enretiraven les sangs... Des d’aquells dies, i d’això ja en fa algunes dècades, el ritual s’ha anat succeint amb les diferents generacions de la família més directe. Per tal que el vi fos considerat com a bo, s’havia de fer-hi l’amor, fornicar, follar, com es vulgui dir, dins de la tina just abans de deixar el vi que fermentés. A l’any següent de tant sorprenent descoberta, em vaig adonar d’una altra cosa; en l’etiquetatge de les diferents tongades de fermentació, hi havia un petit símbol, gairebé imperceptible; segons qui s’havia banyat a la tina, en el dibuix emblema del celler, hi havia diferent nombre de grans de raïm... Ho podeu ben comprovar si compreu alguna ampolla de vi del celler a on he passat tots els meus anys! Us atreviu a endevinar a quins cellers he treballat?! :)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís