I la feinada que queda per fer...

El passat 22 d’octubre se celebrà la vaga de totes,  una vaga per reclamar la feina invisible que fem les dones en molts sentits. A propòsit d’això, parlant amb un amic, em vaig ben esparverar. En comentar-li aquesta vaga la seva resposta fou:” si voleu igualtat, doncs aneu també a l’obra!”. A partir d’aquí ens vam embrancar en una discussió, a on em va quedar ben palès que encara hi ha molt masclisme latent a la població. I ho vaig corroborar quan vaig sentir les històries d’altres coneguts i amics. Malgrat que, i afortunadament, estem molt millor que en molts altres indrets del món, encara queda molta feina per fer en aquest sentit. Tan de bo un dia hi hagi igualtat plena i no calgui fer més vagues de totes. Encara hi ha massa casos de dones acomiadades de la feina pel simple fet de ser mares, que cobren molt menys fent la mateixa feina que els seus homòlegs masculins, i  un llarg etcètera. Mentrestant, cal molta pedagogia i molta feina i molta paciència...