Flaixos d'un dia històric (II)

Més moments que es van viure el proppassat 9N2014: un parell que em van colpir especialment van ser el d’un senyor que anava a votar i tot seguit anava a l’enterrament de la seva dona. Tal i com ell mateix va dir, la seva senyora hauria volgut votar i ell així ho va fer. Instants especialment emotius també ho van ser els dels avis i àvies ja molt grans, emocionats, que van dipositar la seva opció de futur amb ulls negats de llàgrimes. Un senyor també es va emocionar en veure la papereta i va ser consolat per la seva filla (http://www.ara.cat/politica/primeres-butlletes-omplen-comencen-votacions_0_1245475606.html) . Un altre de colpidor me l’explicà un amic meu: un senyor exiliat a França, ja molt entrat en anys, va fer més de 2000 km per a poder votar. No ho havia fet en tota la seva vida per tal de no perdre la nacionalitat catalana que encara tenia des dels dies de la República. I com aquests, molts i molts altres moments que fan agafar més forces que mai per no parar de lluitar per aconseguir el somni de tornar a veure aquest petit però alhora molt gran país nostre, lliure.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"