Papallones a la panxa

Papallones a la panxa. Moltes, moltíssimes. Diumenge, per primera volta des de fa més de 300 anys, les catalanes i els catalans podrem decidir el nostre futur, si volem la llibertat plena i absoluta. Un d'aquells moments que portes anys i anys anhelant i que sembla que mai ha d’arribar. Seré voluntària d’una mesa, d’aquesta consulta impugnada per la dreta més rància, és a dir el partit popular, els hereus del franquisme. Però res ens abaratirà el somni. Tenim davant nostre un regal de la història, un moment per decidir què som i què serem. I les ganes de que sigui diumenge no me les aguanto! Perquè estimem aquest país, perquè el volen renovar de cap a peus, votaré Sí i Sí! I guanyarem!!!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís