Papallones a la panxa

Papallones a la panxa. Moltes, moltíssimes. Diumenge, per primera volta des de fa més de 300 anys, les catalanes i els catalans podrem decidir el nostre futur, si volem la llibertat plena i absoluta. Un d'aquells moments que portes anys i anys anhelant i que sembla que mai ha d’arribar. Seré voluntària d’una mesa, d’aquesta consulta impugnada per la dreta més rància, és a dir el partit popular, els hereus del franquisme. Però res ens abaratirà el somni. Tenim davant nostre un regal de la història, un moment per decidir què som i què serem. I les ganes de que sigui diumenge no me les aguanto! Perquè estimem aquest país, perquè el volen renovar de cap a peus, votaré Sí i Sí! I guanyarem!!!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Porto, dia 3: visita per Porto i retorn a Catalunya (30 de novembre de 2014) (i III)