Flaixos d’un dia històric (I)

Del meu cap ja no s’esborraran mai més algunes imatges del 9N de 2014, un dia que ja forma part de la història de Catalunya. Avui parlaré de les que vaig viure a Brunyola, el municipi a on, amb molt i molt d’orgull, vaig fer de voluntària. A Brunyola la majoria de gent és major de 65 anys i van ser moltes i molts els que van voler gaudir de la festa de la llibertat i de democràcia. Una senyora que no trobava el DNI i que va venir quan faltaven 30 segons per tancar la mesa; els avis que s’emocionaven, gent amb ganes de canviar-ho tot, a jutjar pels comentaris. Però el que més em va colpir va ser el testimoni d’un senyor amb els ulls ben negats, just després de posar la butlleta a l’urna (que per cert, em va voler ensenyar: un doble sí-sí): “em pensava que mai veuria això. Sóc feliç, ara ja em puc morir”. A mi també se m’humitejaren els ulls. Per la seva dignitat, per la dels que hi som i la dels que vindran, aquest poble no pararà fins aconseguir la llibertat.