ÀNGELS I DIMONIS


ÀNGELS I DIMONIS
Ulls esventats, seductors,
se’m claven a les pupil·les.
Cos esvelt, irresistible,
Se’m posa al davant.
I sí, aquest somriure que
m’encén el desig més primitiu.
Dimoni del plaer,
Dimoni del desig,
Em temptes descaradament.
La tendresa de l’àngel,
de somriure dolç
el contrapunt ,
a tant temptadora proposta.
Ulls transparents, mans tendres
abraçades de cotó
m’atrauen i esvaeixen
els pensaments més funestos.
Les teves mans de seda
m’acaronen la pell més íntima,
amb un delit deliciós.
Nos mans s’entrellacen
En el salvatge joc de la seducció
I dins meu, sorollosament ressona la qüestió:
Dimoni o àngel? Difícil decisió
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís