"Victus", d'Albert Sànchez Piñol

En els llargs capvespres de la meva estada als EUA vaig tenir oportunitat de llegir uns quants llibres. Entre ells, un que em va regalar la meva mare abans de marxar, “Victus”, d’Albert Sànchez Piñol (Ed. La Campana). Aquest llibre ja venia amb l’etiqueta de “best-seller”, i a fe que ho pot ser. Un llibre magistralment escrit, molt ben tramat i documentat, que capta l’atenció del lector des del primer moment.  El protagonista és Martí Zuviría, un personatge que va existir realment però del que se sap ben poc. Sànchez-Piñol el transforma en un enginyer; a través dels seus ulls i de la seva vida, se’ns desvetlla com va ser part de la guerra de Successió, així com la caiguda de Barcelona el 1714. En les pàgines de la novel·la es parla tant de la vida quotidiana com de la vida militar, amb no pocs tocs d’humor, ironia de la fina i també molt sarcasme. Hi surten retratats un bon grapat de personatges reals i històrics i també algunes històries inventades. És una bona oportunitat, a part de gaudir de la lectura, de conèixer més la història del nostre país i de l’època, aprendre biografies prou interessants. Les pàgines te les empasses fàcilment, desitjant saber més què va passar a casa nostra ara fa 300 anys. També serveix per veure com en poden ser de covards a voltes els governants i que la veu la pot portar el poble, que el poble pot empènyer. Si en teniu l’oportunitat, llegiu-la, i més en aquest any que se celebren els 300 anys dels fets que s’hi narren. I em quedo amb la frase que clou el llibre: “... com més fosc sigui el nostre crepuscle, més benaurada serà l’alba dels qui encara han de venir”.