Des del silenci




DES DEL SILENCI
Des del teu silenci,
aliè a tot, jugues.
Somrius, content,
construint el teu propi món
curull d’ aventures
i poques paraules.
Des de l’abisme
contemples el teu univers,
l’escrutes ,i a riallades,
te’l menges a corre-cuita.
El teu silenci ens embolcalla,
com una teranyina d’or
plena de mots.
Des del teu silenci,
la força per la nostra lluita.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís