Dues cares d'una mateixa generació

La generació que va darrera la meva és ben curiosa. Té una doble cara ben diferenciada. Mentre hi trobem els que ho volen tot fet i mamat, també hi trobem lluitadores i lluitadors incansables. Hi ha els qui s'ofeguen en un vas d'aigua mig ple (ni arriba a ser ple) perquè no saben què vol dir tòrcer l'esquena i que criden com hienes si no se'ls besa els peus i hi ha els qui es deixen la pell per lluitar pel seu propi futur i pel futur dels qui els precedeixen o dels qui vindran. Mentre unes i uns estan alienats per la societat de consum i pel capitalisme més salvatge, fent del narcisime i de l'egocentrisme el seu modus vivendi, els i les altres gaudeixen compartint i construïnt, essent solidaris i perdent-se enmig de la immensitat de la natura. Per desgràcia, aquestes dues cares d'una mateixa generació són ben visibles. Jo ja tinc clar del costat de quina em poso i quina vull combatre. M'hi ajudes?
 
 

Comentaris

Red Zeppelin D3 ha dit…
Sé quina vols combatre, jo també i t'hi ajudo i moltes més.

Salut i lluita.

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís