Records dels EUA: la fira de cavalls

Ja fa poquets dies que he tornat al meu país, aquell que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Però encara em vénen al cap alguns dels moments que vaig viure als país de les contradiccions, que sempre m'ha acollit molt bé, però que també té un rerafons que no casa gens ni mica amb les meves idees. Un dels records que m'han vingut al cap és un xou de cavalls a Harrisburg, la capital de l'estat de Pensilvània (és comú pensar que la capital és Filadèlfia, però!). Mare meva! Immensa la quantitat de diners que deu moure la citada fira. Tot un complex firal dedicat al món del cavall, pel qual molta gent de l'Amèrica més profunda i rural té autèntica devoció. De tot pel cavalls i els genets; fins i tot carros de transport d'autèntic luxe, millor que cases i tot. Tota una experiència viure-ho i veure-ho!
Em sembla bé que els hi agradin  els cavalls i els hi dediquin fires i els tractin bé. Fins i tot tenen fundacions pels animals malalts o abandonats. El que no em sembla tant bé és que a vegades es valora més la vida dels animals que no de les persones, com algunes vegades he pogut constatar. Això m'entristeix, perquè a vegades demostrem més animalitat que humanitat...
El vídeo correspon a un genet que fa saltar el seu cavall sense guiar-lo amb els estreps, sinó parlant-li...
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació