Un poema d'Apel.les Mestre

 
 
CANÇÓ DE TAVERNA

A la taverna d’en Mallol,
s’hi riu i plagueja:
a la taverna d’en Mallol,
molts hi entren amb lluna i en surten amb sol.
A la taverna d’en Mallol,
s’hi veu i s’hi juga;
a la taverna d’en Mallol
dels diners que hi entren no en torna ni un sol.
A la taverna d’en Mallol,
s’hi canta i s’hi balla;
a la taverna d’en Mallol,
tal hi entra donzella que en surt com Déu vol.
A la taverna d’en Mallol,
hi ha hagut punyalades;
a la taverna d’en Mallol,
diuen que eren quatre contra un home sol.
A la taverna d’en Mallol,
no tot són rialles;
a la taverna d’en Mallol
han tancat les portes en senyal de dol.
 

Comentaris

Aquest poema era molt conegut pels meus avis i la gent de la seva època. A casa, conservem el gramòfon de trompa verda que funciona amb discs de pedra. Hem perdut aquest de "la taverna d'en Mallol" cantada per l'Emili Vendrell...
No n'havia sentit a parlar mai més.

Fas un bloc deliciós....sota les Guilleries, la inspiració és generosa

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís