Rere la pluja

RERE LA PLUJA
L’horitzó boirós presagia pluja.
Malgrat el fresc ventíjol,
els peus s’encaminen dins del bosc,
amatent a la primavera.
Les gotes nítides i fresques
amoroseixen la terra seca;
l’olor del tempir s’escola
narius amunt.
La pols s’espolsa de les fulles que
despunten; el blat, encara verd,
inicia el camí que el convertirà
en daurat.
Lluïssor de colors arreu.
I la tempesta s’endureix.
Però les passes no s’aturen,
desafiant l’adversitat.
S’encaminen, fèrries, cap a l’horitzó
tot travessant la línia vermella
de llamps i  trons.
Davant dels ulls,
només queda el sol,
aquell que compartim totes i tots,
tot adormint-se sota l’esguard
de l’arc de Sant Martí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís