Rere la pluja

RERE LA PLUJA

L’horitzó boirós presagia pluja.

Malgrat el fresc ventíjol,

els peus s’encaminen dins del bosc,

amatent a la primavera.

Les gotes nítides i fresques

amoroseixen la terra seca;

l’olor del tempir s’escola

narius amunt.

La pols s’espolsa de les fulles que

despunten; el blat, encara verd,

inicia el camí que el convertirà

en daurat.

Lluïssor de colors arreu.

I la tempesta s’endureix.

Però les passes no s’aturen,

desafiant l’adversitat.

S’encaminen, fèrries, cap a l’horitzó

tot travessant la línia vermella

de llamps i  trons.

Davant dels ulls,

només queda el sol,

aquell que compartim totes i tots,

tot adormint-se sota l’esguard

de l’arc de Sant Martí.