Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Als Països Catalans el feixisme resta impune. Fa ja més d’un mes un jove va ser brutalment atacat per una colla de feixistes just abans que entrés en un concert antifeixista. Van arribar amb porres i pals, van apallissar al pobre noi, menor d’edat, que va restar alguns dies en coma. I els atacants, campant lliures amb total impunitat. Al País Valencià la situació és encara més greu. Aquests grupuscles tenen la connivència de les forces de l’ordre i fins i tot diuen que allà a no arribin els uniformats, hi arribaran ells. I així anem. Volen construir una societat a base de por i idees racistes i unitàries. Fa molta ràbia veure-ho i viure-ho. A certs sectors del poder ja els hi interessa que hi hagi gent que els faci la feina bruta, aquella que per la posició que tenen, no poden fer ells. Fastigós. I trist. I desgraciadament, molt real. 
Comentaris