Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest és el títol d’un dels últims llibres que he llegit, de l’autor escocès Ian Rankin (http://www.ianrankin.net/ ). És un recull de contes curts sobre crim i misteri que realment m’ha enganxat. Sobretot m’han interessat moltíssim les històries d’un dels seus personatges, l’inspector John Rebus (té una sèrie de llibres amb aquest inspector com a protagonista). Un llibre entretingut que es pot llegir d’una tirada o bé escollir de tant en tant alguna història. A part de passar alguna bona estona d’intriga, també m’ha agradat recordar els carrers d’Edimburg, a on tenen lloc totes les històries que hi ha en el llibre. Un recull de contes molt ben trobats, ben escrits i amb un gir inesperat al final que et pot desmuntar les tribulacions que el cervell ha anat construint a mesura que el lector avança. Un llibre per gaudir i per jugar a fer de detectiu! 
Comentaris