Un dissabte de primavera pel comtat de Lancaster (II): els Amish (14 d’abril de 2012)

Tal i com vaig explicar en el post d’ahir, durant la visita al comtat de Lancaster, em vaig endinsar a la cultura Amish (agafen el nom de Jacob Amman (http://en.wikipedia.org/wiki/Jakob_Ammann) (http://en.wikipedia.org/wiki/Amish). Hi ha una important comunitat Amish a Pennsilvània, però també a Indiana i alguns al Canadà. Van venir a les Amèriques cap a l’any 1693 i són cristians anabaptistes  Realment em va fascinar. Són gent molt senzilla que viuen gairebé de la mateixa manera que ho feien quan van arribar a Nord Amèrica.... Normalment viuen en granges i solen tenir bastant fills. No fan servir mètodes anticonceptius i per això, les famílies tenen molts fills que els ajuden al camp. Tot i que hi ha diferències entre les comunitats pel que fa a l’acceptació del progrés, viuen bastant allunyats de la tecnologia. No tenen electricitat, fan anar la cuina, els llums i les neveres amb gas propà. No tenen telèfon, tot i que en algunes comunitats es comença a acceptar que n’hi hagi un (mai dins d’una casa) en algun pal per tal que puguin trucar en cas de necessitat. Els Amish disposen de les seves pròpies escoles: la mainada va a escola fins al vuitè grau (aquí l’educació normalment és fins als 12è grau). La mestra és una noia soltera de la comunitat que els ensenya les matèries bàsiques, així com l’anglès i també una mena d’alemany (Pennsylvanian Dutch : http://en.wikipedia.org/wiki/Pennsylvania_Dutch ), que ve a ser la seva llengua pròpia i amb la qual parlen entre ells. La noia, pagada per la comunitat, deixa la feina quan es casa.  Dins de la comunitat Amish es segueix la religió, però no tenen esglésies ni mossens, sinó que es reuneixen dins de cases particulars per pregar i resar. La gent no es bateja fins que és adulta: decideixen entrar lliurement a la comunitat. Normalment, de cada 10 joves, 9 hi entren, de manera que actualment als EUA hi ha uns 250000 Amish. Un cop entren a la comunitat ja es comprometen a seguir les regles per a tota la vida i si fan alguna cosa inoportuna, la comunitat els reuneix i els pot fer fora.  No són violents, al contrari i són gent molt amable i atenta. A Pennsilvània paguen tots els tributs però per exemple, tot i que hi tenen dret, no solen utilitzar els sistema sanitari. Es mouen amb carros, convenientment senyalitzats. Un altre punt curiós és la vestimenta: sol ser de polièster i els vestits els fan les dones de la casa, que han après costura (els homes aprenen més a manejar els animals i els camps). Els homes sempre porten barba i vesteixen pantalons negres amb tirants; camisa llisa (pot canviar el color) i barret de palla els dies de treball i un parell de models més pels dies de missa (aquests models són de color negre i poden valer uns 60-80 dòlars i els compren). Són molt curiosos els vestidets pels nens petits! Ah, no porten botons perquè ho consideren un luxe! Normalment solen anar descalços, però no sempre, també tenen sabates. Pel que fa a les noies, porten vestits llargs, sempre per sota genoll. També els fan les pròpies mares. Per les nenes petites, solen ser de colors vius, però a mesura que les noies creixen, els colors es solen reduir a blaus, liles i verds (quan estan solteres). Quan es casen, passen a vestir gairebé de negre. El vestit de casament és molt senzill, sol ser blau amb una espècie de tela blanca al damunt i el guarden fins el dia que es moren; enterren la dona amb el seu vestit de casament. No es tallen mai els cabells i el porten recollit dins d’una espècie de tela. Llavors també tenen un barret que sol ser negre o blau i que el compren fet (sol costar uns 38-40 dòlars). A les dones Amish els agrada molt també fer els seus propis edredons, que la veritat és que són impressionants! Quan es casen, organitzen un menjar a on hi conviden moltíssima gent. Tenen permís provisional per tal de fer uns coberts que llavors treuen i els aprofita algú altre. S’hi volca tota la comunitat: ajuden a cuinar, a muntar, etc. (un casament no resulta barat...). La roba la renten les dones a mà i l’estenen a fora:  fa gràcia veure les extensions de roba estesa i en perfecte ordre, de més petit a més gran! Solen ser autosuficients; es fan el pa, cuiden animals i els camps  i venen els seus productes, tot i que també van al supermercat. Crien porcs però no tenen costum de menjar-ne només que el dia d’any nou, ja que consideren que porta bona sort. Alguns supermercats de la zona tenen aparcament per a carros pels Amish, així com literatura específica per a ells i algunes menges. Pel que fa als joves, segons les comunitats, són més o menys liberals i alguns adopten costums d’avui en dia, mentre que altres comunitats són molt més estrictes.
La visita als Amish, tota una experiència! És fascinant veure com a l’era de la tecnologia, l’antiguitat i el progrés conviuen en harmonia!
(La fotografia correspon a vestits Amish de dona. El de la dreta, el blau, és un vestit de núvia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís