Aquí als EUA això de buscar feina funciona de manera ben diferent. Segons m’han explicat, vas a una empresa amb el teu currículum i quan hi entres, proposes el sou que vols guanyar. Per a cada tipus de feina es veu que ja hi ha un sou base. Mica en mica van entrevistant als candidats i al final l’empresa decideix. Aquest mateix sistema també funciona per a les universitat privades. Els doctors es presenten per una plaça i diuen el sou que volen guanyar, i segons la seva vàlua i el projecte de recerca que presenten, són contractats o no; alhora moltes vegades, poden portar amb ells els seus col·laboradors i fixen les condicions de treball. I els sous que proposen precisament no són pas petits. Per exemple, en el cas d’un programador informàtic, el sou mínim que pot requerir és de 80000 dòlars a l’any (que equival a 61000-62000 euros l’any ). A més, en molts llocs de treball, enlloc de pagar a finals de mes, es paga per setmanes). Vaja, un sistema bastant diferent del que estem acostumats en terres catalanes...
"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Comentaris