Aquí als EUA això de buscar feina funciona de manera ben diferent. Segons m’han explicat, vas a una empresa amb el teu currículum i quan hi entres, proposes el sou que vols guanyar. Per a cada tipus  de feina es veu que ja hi ha un sou base. Mica en mica van entrevistant als candidats i al final l’empresa decideix. Aquest mateix sistema també funciona per a les universitat privades. Els doctors es presenten per una plaça i diuen el sou que volen guanyar, i segons la seva vàlua i el projecte de recerca que presenten, són contractats o no; alhora moltes vegades, poden portar amb ells els seus col·laboradors i fixen les condicions de treball. I els sous que proposen precisament no són pas petits. Per exemple, en el cas d’un programador informàtic, el sou mínim que pot requerir és de 80000 dòlars a l’any (que equival a 61000-62000 euros l’any ). A més, en molts llocs de treball, enlloc de pagar a finals de mes, es paga per setmanes). Vaja, un sistema bastant diferent del que estem acostumats en terres catalanes...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís