Un poema d'Àngel Guimerà


A la mar em tiraria
A la mar em tiraria
si em deixaren ofegar.
Amor, que no em vens a veure,
amor, que no hi puc anar.

Al mig de la mar em trobava
sense consol de ningú
i esperava de tu
noves, i ningú me'n dava.

I el cantar vol alegria
i jo no en tinc, bon amor,
dins del cor hi tinc tristor
que un carro no la duria.

Diuen que el mal d'amor ens mata,
jo dic que no mata, no.
Si el mal d'amor ens matava,
quan temps fá que ho fóra jo.

I a la vora de la mar
hi ha un arbre d'enyorança,
totes les hores del dia
les fulles fan transmudança.

Diuen que el mal d'amor ens mata,
jo dic que no mata, no.
Si el mal d'amor ens matava,
quan temps fá que ho fóra jo.

I a la vora de la mar
hi ha un arbre d'enyorança,
totes les hores del dia
les fulles fan transmudança.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís