En homenatge a Montserrat Roig


El proppassat dia 10 de novembre va fer 10 anys que morí la gran escriptora i periodista Montserrat Roig (http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Roig_i_Fransitorra ; http://lletra.uoc.edu/ca/autor/montserrat-roig.pdf) , autora d'un bon nombre de llibres (com ara Digues que m'estimes encara que sigui mentida)  i també d'excel·lents articles periodístics. També deixà alguns bells i punyents poemes com el que penjo a continuació. En homenatge a aquesta gran dona.

Mort a Ravensbruck
El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes.
La Carme s'està morint
el seu plany es perd per sempre.

El camp era un glop de nit
al nord  fum, vers el sud cendres.
Així jo no vull morir
lluny els cels i les arbredes.

La Coloma que la sent
a poc a poc s'hi arrossega.
Diu mentres l'estreny ben fort
dolços mots a cau d'orella.

El camp era un glop de nit
lluny de tot i entre carenes
lluny de tot i entre carenes
lluny, lluny.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís