De primaveres àrabs

Amb l'altra visió que deixa el pas dels dies, avui parlaré de la primavera àrab, estesa per molts països com Egipte, Iemen o Líbia. A Líbia, fa unes setmanes vam veure com queia el sàtrapa Muammar el-Gaddafi, que entre altres bestieses havia promogut el terrible atemptat terrorista de Lockerville. Al final va ser derrotat pels rebels. L'OTAN va gastar milers de milions d'euros en bombardejar aquell país, ara que estem en temps de crisi global, Qatar hi va posar també de la seva part per derrotar el dictador, etc. Personalment, penso que no és res més qu un gran conflicte d'interessos econòmics. Gaddafi va ser un sanguinari, d'acord, però calia el linxament retransmès i l'exposició del cadàver per burla pública? Tan poc importa la vida encara que sigui la d'aquest tirà? Ha fet molt mal, moltíssim, però això no justifica que els que l'han matat es comportin com ell. És més, desgraciadament, demostren que són iguals. Trist. Espero que algun dia això canviï, perquè la humanitat se'ns n'està ananat a la deriva...