L'estómac revoltat...

Així és com em va quedar l'estómac quan vaig veure les imatges d'una petita nena xinesa de dos anys atropellada (malauradament de manera mortal) per dos vehicles. I el més greu de tot, la gent impassible que passava pel costat d'aquell cosset ple de vida i d'innocència. La gent que no s'hi va parar va dir que tenien por que els impliquessin en l'accident. Però en què carai s'ha convertit aquesta societat, que deixa morir impunement els més petits. Ja no ens queda humanitat ni solidaritat? Tan egoistes ens hem tornat? Se'm regira tot només de pensar que ens hem convertit en éssers deshumanitzats. Relfexionem-hi, si us plau... Tornem l'alegria i la solidaritat a la vida, no ens convertim en éssers sense sentiments...Un gran record per aquesta petita ànima, que hagi trobat l'amor al paradís a on sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol