Multitud



MULTITUD
Dos petons. Una abraçada:
Qui sap si de compromís o sincera.
Rostres ja coneguts o d’altres que es coneixeran.
Mirades d’una vida per encetar
 o esguards que ja no volen lluitar.
Un  cop seguit d’una disculpa o d’un insult.
Vasos plens que sovint
acaben damunt roba pròpia
o roba d’altri.
Xiuxiuejos de converses filosòfiques,
o banals.
Brindis plens d’il·lusió per
un passat que ja s’enyora
o per utopies del futur.
Rialles, crits,
Petons, festejos i magrejos.
I per algun rostre llisquen llàgrimes
Potser de dolor o de passió.
I enmig de la gentada
La llosa del pes de la solitud,
dins la multitud
esqueixa l’ànima i els sentits. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol