Instants del temps

Un dia d'aquells grisos, on tot surt el revés. Sense ganes de res més que fotre's al llit i dormir fins que el cos i l'ànima diguin prou. Però treus forces i decideixes complir amb el que t'havies compromès a fer. I de sobte, un d'aquells instants del temps, un moment efímer que et fa tornar el somriure. Un instant a on al món haurà nascut un infant, haurà mort una persona, s'hauran estimat dos amants o s'hauran barallat dos amics. Una nena marxa de la cama de la seva mare, m'estira la faldilla, m'abraça la cama, em somriu i marxa. I una emoció a flor de pell, una alegria sobtada, una injecció d'energia que fa que a vegades els instants del temps siguin màgics.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol