Ser de poble: amb molt d'orgull!

En un partit de bàsquet, uns seguidors d’un equip del Maresme van dir a l’àrbitre, com a insult, que era de poble. I em vaig sufocar! Ser de poble no és cap insult, ans el contrari, és un orgull. Orgull rural. Per mi ser de poble és una manera de viure. Les cares conegudes de la gent, la familiaritat; no ser un/a més dins del formiguer en el qual es converteix sovint la gran ciutat. Ser de ciutat no és cap mal, també té els seves coses bones, però no per ser de poble has de ser menys educat ni menys persona. Tot el contrari: sovint la gent de poble és més educada que la ciutat. Abans ser una pagesa que una habitant de ciutat maleducada com els seguidors d’aquest partit! Un país el forment tant gent de poble com gent de ciutat, però amb veu ben viva crido: visca el poble! Visca l’orgull rural!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís