Roma (II)

Divendres a la nit: plàcid vol direcció Roma. Arribem ja tard i ens dirigim al cèntric hostel per a passar la primera nit. Fem un mos, ens distribuïm les lliteres i a gitar-se. Però no passem pas gaires hores dormint... Ben aviat el nou dia ens saluda i després d’un bon esmorzar, les cames comencen el seu periple per la bella ciutat. La primera parada és el Coliseu. Immens, ple de venedors de records i de moment (car és molt d’hora, ni les 8 del matí), poca gent. Entrem i quedo esmaperduda. La imaginació vola segles i segles endarrere... M’imagino les lluites que allí hi tingueren lloc, la cridòria de la gent, i les ànimes que allí hi deuen habitar. De seguida, però, el monumental habitacle es comença a omplir de turistes amb faccions d’arreu del planeta. Sortim i ens dirigim a passejar pel Palatino. I aquí ja em quedo sense paraules. Columnes, esglésies, art colossal en estat pur. Em quedo embaladida pensant la història que amaguen aquells monuments, els petons furtius que han vist, els assassinats que han presenciat, les hores que els artesans han gastat per a bastir-los. Com devia ser la vida? El cap va voltant i voltant... Continuem caminant entre esglésies, gent, monuments, màgia, història. Fins i tot som partícips visuals del funeral d’un famós actor italià al mateix temps que una núvia entre a l’ajuntament per a perdre la solteria... Coses de la vida... Després de dinar ens dirigim a Piazza Spagna, a on els artesans dibuixen el paisatge i els turistes. Després de deixar-nos dibuixar/retratar, cap a veure la famosa Fontana di Trevi, a on complim amb el ritual de llençar dues monedes. Quina immensitat de monument... I encara més màgic i tendre quan la nit decau sobre la ciutat de Ròmul i Rèmol i la font queda il·luminada... Per acabar d’esgotar les hores d’aquest dissabte romà, passeig pels carrers que amaguen precioses esglésies i monuments en el lloc més insospitat. Una pizza (estem a Itàlia!) per recuperar una mica de forces després de 13 hores gairebé ininterrompudes de visita per la ciutat del Tíber és el preludi d’unes reparadores hores de son...
(La imatge correspon a la Fontana di Trevi, un dissabte de febrer de 2009 ;-) )

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís