Assetjament rural

Aquests dies estan apareixent per molts mitjans de comunicació casos d’assetjament rural. Gent, sobretot de les grans ciutats que busquen la tranquil·litat de la natura, però que es creuen que tenen dret a tot per tenir diners. Viure a la natura és viure envoltats dels sorolls de les esquelles de les vaques, la pudor de les femtes dels animals de les granges, del quiquiricic dels galls que canten les hores, i fins i tot el repicar de les campanes! Em fa moltíssima ràbia que vulguin canviar models de vida centenaris per tal que aquesta gent egoista pugui gaudir de la natura. En alguns casos, fins i tot, la injusta justícia ha fet tancar granges per tal que aquesta “genteta” pugui estar tranquil·la! Prou assetjament rural, si us plau. Podem conviure amb respecte, i per sobre de tot, visca el camp, la pagesia, i la pudor dels animals!

Comentaris

Anònim ha dit…
Doncs sí. L'ecologisme avui dia prové de les grans ciutats i és ben diferent de la saviesa ancestral.

Es creu que el camp és per a "descansar". Evidentment que s'hi pot descansar, però cal tenir en compte que hi ha gent que hi treballa i en viu. I és una vida molt dura que no admet descans cap dia de la setmana.

Fan tancar granges i després volen "carn de Girona". Com s'entén, això?

Salut.

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís