Roma IV: contrastos

Com molts altres indrets, Roma és una ciutat de contrastos. Opulència i decadència es donen la mà. Monuments impressionants, milers de diners gastats. I al peu d’ells, gent que viu en la més absoluta pobresa. En uns carrers la neteja és evident; en altres, la brutícia gairebé no copsar el parterre. Uns pidolen per viure, altres compren en caríssimes botigues estris que potser mai ni utilitzaran. Mentre una parella es besa apassionadament, un grup es discuteix a crits. Segurament aquestes escenes es viuen diàriament a la meva adoptiva Girona, però potser pel fet de ser fora, els sentits estan més aguts que mai i es capten molt més els matisos... En el fons vivim en un món de contrastos i contradiccions, oi?
(La foto és de l’estàtua (una rèplica de l’original) de Ròmul i Rèmul amamantats per la lleona que hi ha a l’Ajuntament de Roma)

Comentaris

SrALGÚ ha dit…
eis floreta! em sembla que has tingut un lapsus animalis... no van ser amamantats per una lleona...
Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va amamamantar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de Roma. La seva estàtua, coneguda per la Lloba Capitolina, es conserva al Museu Vaticà.

En honor del llop es va instituir la festa romana de la Lupercàlia el 15 de febrer.

Modernament es va suposar que Luperca fou en realitat una prostituta que es va cuidar dels dos infants (les prostitutes també eren anomenades despectivament "llobes").
26 de febrer del 2009, a les 23:06
Evita ha dit…
Gràcies SrAlgú pel comentari! Sí, ja sabia que era una lloba, però em vaig despistar. I merci per la informació històrica!
Fins aviat!
27 de febrer del 2009, a les 11:48
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Aniversari

Imatge
Avui fa un any que vaig començar a escriure el meu primer post. Han passat moltes coses, la Terra ha girat sobre si mateixa moltes vegades, ha tingut temps de donar una volta a l’astre rei i ja tornem a ser barraques a Girona. Al món ha aparegut una suposada crisi provocada pels grans poder fàctics, malauradament continuen les guerres i encara no s’ha trobat cap solució per la SIDA per exemple. Però durant aquest any també he tingut l’oportunitat de conèixer nous països, noves cultures, nova gent i tenir a la meva gent, als meus amics i amigues, a la meva família al meu costat per viure dia a dia. La vida m’ha regalat moments que perduraran en mi mentre la memòria no em jugui cap mala passada, mentre que la vivència d’altres situacions s’ha perdut, per sort, pel cervell. Escriure diàriament aquí és un plaer, una manera d’alliberar-me de les tensions i compartir les alegries! Gràcies!
Més informació