Roma (III)

Després de la regeneradora dormida, ens llevem de nou ben aviat. Després d’esmorzar a l’alberg, a buscar el metro per anar en direcció al Vaticà. Però per error ens equivoquem i anem a petar a una altra punta de Roma... Sort que els metros passen sovint i aconseguim prendre la línia correcta, la que ens durà al Vaticà. De seguida notem que no ens hem equivocat, car el metro està ben ple! Baixem i de seguida ens saluda una immensa cua per entrar al museu vaticà. De seguida descartem la idea i anem directe a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Impressionant l’esplanada, les escultures de marbre, la majestuositat. I encara més quan entrem a la basílica. Gent i més gent voltant segles d’història, precioses estàtues... En sortim i anem a visitar les tombes del papes. El recolliment és el que impera en aquell indret a on reposen els que han estat els màxims capitosts de l’església catòlica. Continuem la visita per la cúpula del Vaticà. Després de pagar religiosament (mai més ben dit) l’entrada, pugem una part en ascensor i posteriorment, 320 escalons per arribar a un privilegiat indret a on es divisa tota la ciutat del Tíber. El vent a la cara, contemplant segles d’història als peus...En baixem els més de 500 escalons i acabem de nou a la plaça de Sant Pere per veure la benedicció Urbi et Orbi del Papa. Mai m’hauria pensat que veuria un Papa en directe! La plaça, escolta atenta, amb gent vinguda d’arreu dels món. Marxem, pensant que encara tindrem temps de veure la capella Sixtina, però no... Així tinc l’excusa perfecte per a tornar ben aviat a Roma! A veure la capella Sixtina i el David de Miquel Àngel... El metro ens porta a l’estació, d’allí a l’aeroport i en poques hores, de nou a la immortal Girona...
Fins ben aviat, Roma!
(La foto, feta des de la cúpula de la basílica del Vaticà, correspon a la plaça de Sant Pere d’aquest estat).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís