evita

Els  mormoòpids  viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Es caracteritzen per la presència d'una làmina labial, en lloc de la làmina nasal típica de la majoria d'espècies de ratpenat. En algunes espècies, les membranes alars s'uneixen per sobre l'esquena de l'animal, fent que sembli calb. La cua només es projecta una curta distància més enllà de la membrana que s'estén entre les potes posteriors. Nien en coves i túnels, en enormes colònies que poden incloure centenars de milers d'individus, i produeixen prou  guano per permetre'n l'explotació comercial. Com que viuen en regions tropicals, no hibernen. Els  mistacínids  són dues espècies  endèmiques  de  Nova Zelanda  bastant atípiques. Passen gran part del temps a terra, en lloc de volar i tenen la capacitat única de plegar les ales quan no les utilitzen. També tenen una projecció en algunes urpes que els ajuda a excavar i escalar. Són omnívors que s'alimenten de fruita i carronya, ai...

Els  boids  i els  colúbrids  també ataquen ratpenats, particularment als tròpics. La seva presa preferida són les  guineus voladores  que es pengen de les branques. Les serps pugen als arbres i agafen els ratpenats que descansen per sorpresa, sobretot les cries. Quan els atacs dels rèptils són repetits, poden delmar poblacions i deixar-les sense juvenils. Les serps que cacen ratpenats a les coves, en canvi, no semblen fer-ne un costum i només ho fan esporàdicament. Alguns  llangardaixos  tropicals de gran mida també mengen ratpenats. Macheiramphus alcinus  és una au rapaç que caça ratpenats, atacant-los quan surten al crepuscle. Els  falcons mostatxut  i  pelegrí , així com el  xoriguer comú , també cacen ratpenats. Tanmateix, el més gran perill aviari pels quiròpters són les aus nocturnes, com les  òlibes  i els  mussols , que esperen a l'exterior de les coves que arribi el crepuscle per atrapar els ...

El desenvolupament  embrionari  és relativament lent (3–6 mesos). La durada de la gestació dels ratpenats pot variar segons la disponibilitat d'aliments i el clima: ·          Ovulació diferida:  Aquest tipus d'ovulació, prevalent en els ratpenats de zones temperades, implica que els ratpenats s'aparellin a finals de la tardor i que la femella emmagatzemi el  semen  durant tot l'hivern. L' ovulació  es produeix a la primavera perquè les cries neixin a l'estiu, quan hi ha molts insectes disponibles. Segons alguns científics, no totes les espècies europees ho fan. ·          Implantació diferida:  A diferència de l'ovulació diferida, l'embrió comença a desenvolupar-se immediatament però s'atura poc després, esperant que les condicions tornin a ser favorables. Aquest tipus d'embriogènesi es produeix en els megaquiròpters africans i el gènere  Miniopterus . En altr...

Altres insectívors, com el  ratpenat de ferradura gros , paren emboscades als insectes, esperant-los en un indret fix per llançar-se a la persecució. El  fals vampir australià  envolta la presa amb les ales, atacant des de dalt, perquè no pugui fugir. Quan caça vertebrats, els agafa amb els peus i se'ls endú a una branca, de manera similar a com ho fan les aus de presa. Ratpenats frugívors i pol·linívors Aproximadament el 25% de les espècies dels ratpenats són vegetarianes. Els ratpenats vegetarians es reparteixen per les zones tropicals i equatorials del planeta. La seva dieta es pot compondre de  nèctar , de  fruita  o, molt més rarament, de  fulles . El  ratpenat frugívor pallós  s'alimenta de 34 gèneres de fruits, deu gèneres de flors i quatre espècies de fulles. El  ratpenat frugívor de cap de martell  s'alimenta principalment de sucs de fruita, tot i que complementa la seva dieta amb  carronya  i oc...

A més d'escoltar sons externs, els ratpenats utilitzen les orelles per sentir el seu propi  eco . Les orelles d'alguns grups, com ara els  rinolòfids , són molt mòbils i poden moure's independentment l'una de l'altra, cosa que els permet una audició estereofònica i detectar el «relleu» de la imatge rebuda. L'ecolocalització proporciona informació sobre la mida, la velocitat i la direcció de la presa. El pavelló auricular dels quiròpters sent tot això i està adaptat al tipus de vol de cada espècie; com més ràpid volen, més curtes són les orelles. El pavelló auricular de les dues espècies de  Mormoops  és un dels més sofisticats entre els mamífers. Els diferents ratpenats tenen freqüències diferents. Els humans poden sentir-hi fins a 18  kHz , però els ratpenats hi senten fins a 120 kHz. Les freqüències emeses pels quiròpters poden ser constants (no canvien durant la durada del senyal) o modulades (varien en menor o major mesura durant el senyal). Els c...