Praga

Praga, una ciutat llunyana i molt mitificada a la meva ment. Una ciutat, per per fi, després d'uns quants intents infructuosos, podré visitar. De fet, no tinc gaires ganes de fer-me expectatives i buscar gaire informació. Vull deixar-me emportar i embolcallar-me per aquesta ciutat banyada pel riu Moldava i per alguns qualificada com el cor d'Europa. Bé, gairebé tres dies de desconnexió total. Praga, que et venim a conèixer, perdre'ns pels teus carrers i embolcallar-nos de la teva màgia i la teva història!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol