“La filla de la neu”, de Núria Esponellà

“La filla de la neu”, un llibre escrit per Núria Esponellà i editat per “Columna”, fou un dels regals que m’esperaven després de “l’exili” americà. De fet, tenia ganes de llegir-lo i de seguida que vaig retornar a terres catalanes, m’hi vaig ben abocar. La narració explica la història de la Joana, una noia de Ribes de Freser, de família humil, que treballa com a cambrera al Santuari de Núria i de l’Enric, un jove enginyer de casa bona que treballa en la construcció del cremallera.  Esponellà escriu una bonica història de superació, de trencament de tabús, amb petites dosis d’intriga, i sobretot, una història d’amor. En boca del nét de la Joana i l’Enric, que entrevista els seus avis ja vells, es desgrana com es coneixen els protagonistes, com “festegen”, com la Joana aprèn a esquiar i acaba fent de monitora, els difícils anys de la post-guerra.  “La filla de la neu” escrita en llenguatge amè i ben travat,  és una novel.la ben documentada, tant des del punt de vista històric com tècnic, una relat que transcorre a les nostres contrades i per bé que fictici, podria ben ser real. Esponellà acaba regalant al lector una història, que de tant senzilla i complexa alhora, esdevé apassionant.