LA CUP I LA INVESTIGACIÓ PÚBLICA (I)
A la Meritxell ja se li ha acabat la beca com a becària
predoctoral. Després de quatre arduus anys, compagina un contracte precari amb
la redacció de la seva tesi doctoral i classes particulars. Després dels
sacrifics personals i professionals, si vol continuar en el món de la recerca,
l'única opció que li queda és demanar alguna beca postdoctoral per fer la seva
carrera a l'estranger.
La Sílvia ha passat la quarentena i és professora
universitària. Porta un munt d'anys de contracte temporal en contracte
temporal, compaginant la faceta de mare de tres fills amb la recerca i la
docència. I sembla que la seva inestabilitat laboral va per llarg. Amb un contracte
d'interinatge, no sap quan se li poden presentar unes oposicions, si és que
arriben mai. I mentre duri el seu contracte d'interinatge, no pot ni demanar
els mèrits de recerca, docència o bé gestió dels quals poden gaudir, tant a
nivell econòmic com curricular, els investigadors i investigadores que tenen un
contracte no interí.
En les darreres eleccions al Parlament de
Catalunya, en el programa electoral de
la CUP, no hi vaig trobar cap referència a algun model de recerca en els
centres públics en la futura República Catalana. En el programa de Junts pel
Sí, almenys hi havia algun esbòs i va comptar amb el recolzament públic
d'alguns dels millors científics del nostre país, fet que va provocar que fins
i tot alguns perfils tuitaries afins a la CUP, se´n mofessin. Però més mofa és
obviar i desacreditar un sector punter en la nostra societat. Segurament hi ha
qui pensa que dedicar-se al sector de la recerca és “guai”, però inútil, que és
un divertimento més, com aquell qui
se'n va a fer cerveses amb els amics.
Comentaris