Mallorca (del 31 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016); dia 2 (31 de desembre de 2015): Valldemossa, Soller i el cap de Formentor (VI)
·
·
El cementiri. És un vertader jardí, ple de flors i
plantes verdes; dotat de belles estàtues de gran valor plàstic treballades per
artistes de renom. Els terrenys foren beneïts l'any 1814.
·
Biniaraix. Situat a 1,2 km de Sóller, és un dels
indrets més agradables de la comarca de Sóller. Disposa d'una vista excel·lent
sobre la ciutat i manté el caràcter i l'estructura d'un poble de la serra.
·
La parròquia de Sant Ramon. Començada l'any 1938,
la nau interior és única i disposa de quatre trams dividits per arcs apuntats
des de la base. Són remarcables els retaules laterals.
·
La barriada de Santa Caterina. Típic nucli de
població marinera de carrers empedrats molt empinats.
·
L'oratori de Santa Caterina d'Alexandria i el Museu de la Mar. L'oratori és del segle XIII. Fou destruït pels
pirates l'any 1542 i reconstruït el 1550. Actualment s'hi troba el Museu de la
Mar, un centre d'interpretació i recerca marítima.
·
El barranc de Biniaraix, de gran atractiu per als
senderistes per les magnífiques vistes tant del llogeret de Biniaraix com de
tota la ruta fins a l'Ofre.
·
La Torre Picada. Torre de defensa i vigilància erigida entre 1614
i 1623 per prevenir els atacs dels pirates.
·
Ses Tres Creus, monument històric situat a una de
les muntanyes de la vall, des d'allà podem trobar unes de les millors vistes
dels municipi.
·
Mirador de ses Barques.
·
Ruta de pedra en sec. Ruta que proposa descobrir
els paisatges construïts amb pedra en sec de la serra de Tramuntana.”
Com que no tenim molt
temps, anem al mercat cobert, a on hi ha molt poques parades, però alguns
compren algunes queviures, mentre
m’espero a fora veien com passa el famós tren de Sóller, tota una institució
a la vida de l’illa (http://www.trendesoller.com/) . Aprofitem per dinar a
la placa major, sota uns bonics rajos de sol, però sense entretenir-nos massa,
ja que encara tenim ganes de fer més coses, com ara visitar el cap de
Formentor, al municipi de Pollença (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pollen%C3%A7a) . Ho fem passant per tota
la serra de Tramuntana, plena de corbes. Per sort, però, m’adormo i m’escapo
d’una marejada segura. De totes maneres, el brogit del Ferrari d’un insensat
que ens avança un parell de vegades, em sobresalta momentàniament. Em desvetllo
quan ja som al cap de Formentor, esplendorós: em ve a la memòria el poema de
Miquel Costa i Llobera, “Lo pi de Formentor” (http://lletra.uoc.edu/especials/folch/costaill.htm). (Continuarà)
(La fotografia correspon a la posta de sol des del Cap de Formentor)
Comentaris