Porto, dia 3: visita per Porto i retorn a Catalunya (30 de novembre de 2014) (i III)

Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça  típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata) : “Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana, molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment.

Són originaris de Santa Maria de Belém, al segle XIX. Sembla que en aquesta època, igual que estava de moda a Barcelona anar a berenar un mató de monja a Pedralbes, a Lisboa ho era anar a Belém a menjar aquestes pastetes, que encara són molt freqüents a cafeteries, pastisseries i fleques. Una llegenda diu que la recepta és secreta, i que només la coneixen tres persones al món.” Un cop fetes les compres, tampoc ens queda gaire res més a fer. Agafar les maletes i pujar a la línia lila del metro, que ja ens deixa directament dins de l’aeroport. Durant el trajecte em distrec contemplant el paisatge i la gent, sobretot la gent gran, que m’inspira molta tendresa. Una vegada a l’aeroport, passem els preceptius controls de seguretat i embarquem cap a terres catalanes. L’aterratge, però, no és gaire tranquil, ja que degut a la llevantada que hi ha hagut a Catalunya, la pista està molt molla i quan la maniobra d’aterratge ja estava en marxa, el pilot l’avorta i voltem una estoneta més pel damunt del cel de Barcelona abans d’aterrar definitivament i retornar cap a la ciutat dels quatre rius. Unes quantes hores en una bella ciutat han servit per desconnectar i dir-li a Porto: “A reveure!"

(La imatge correspon a un pastís de nata, que en realitat és de crema!)